Judith Marín

CCC @utmbmontblanc Crònica Part 3: Plou molt, fa vent i fa fred. Vaig ben abrigada però els camins ja són rius de fang i aigua. Per dins penso en “la flama que m’ha portat fins aquí” com em va dir el meu amic @maikmaikel . Pujo el volum de la música i canto sota la pluja. Arribo a Vallorcine diluviant i amb uns 30’ de retard però allà m’espera tota la claca❤️‍🩹. Entro a la carpa, veig a la Laia…Que important és ella en tot això…!! Em torna a canviar sencera, vaselina a tope, patata entre “pecho y espalda”, vichy, petons i abraçades i cap a meta!!! Surto forta, corro els 8k fins a la carretera i llavors comença la pujada a la Flegere, dura de pilotes, boira, pluja per un tubo i fred. Plou molt i hi ha molt poca visibilitat. Sembla que no arribem mai a la Flegere… i per fi, la Flegere!!! Entro, reposto aigua i corro cap a baix amb els ulls enllagrimats, sentint-me orgullosa de mi mateixa, agraint tot el suport de la familia i amb la pell de gallina. I 6k despres…. PAM CHAMONIX!! 101k 6.400+ SÍ SÍ I SÍ!! Ploro i corro cap a meta, veig a l’Adri que em segueix cridant i animant, ploro d’emocio i sí joder, última curva i allà està, L’ARC!! Em dona temps d’agenollar-me i tirar una fletxa imaginaria que travessa l’arc i que diu: repte aconseguit!! Creuo l’arc plorant d’emoció, abraço a la Laia, al papa, a la Mireia, al Marçal, i a l’Adri!! HO HE ACONSEGUIT, la CCC és meva però també seva!! Quin equip, compartir això amb vosaltres ha sigut increible, us estimo!! No puc explicar la satisfacció, felicitat i pau que sento ara mateix escrivint aquestes paraules. La ultra distància és increible! No voldria acabar aquesta crònica sense dedicar a tota la meva familia i especialment a la Laia aquesta victòria personal, ella, la que em recolza en tot, la que m’acompanya a la fi del món i la que vetlla per mi més que jo mateixa: t’estimo! Gràcies familia i amics per ser-hi sempre, gràcies mister @jmgranadero per fer realitat aquest somni, gràcies @joshricart71 per fer-me així de robusta, gràcies @nutrexs , la nutrició de 15/10! Gràcies @physiowow per cuidar-me gràcies @clinicaiknos vetllar pels meus peus! Gràcies a tots els qui m’heu animat!❤️‍🩹 Llarga vida al Trail!!

CCC @utmbmontblanc Crònica Part 2: Arribo a la Fouly on abans d’entrar em trobo amb el papa, altre cop tanque d’adrenalina ple! M’autoavituallo i em despedeixo d’ell amb una abraçada d’aquelles que et donen ales. Baixo cap a Champex (km 54 3.200+) controlant molt el ritme i el pulso, tinc unes ganes brutals de veure la Laia, mai havia estat tants kms sense veure-la en cursa, però la logística no permetia veure-la abans. Pujant a l’avituallament començo a trobar la gent cuita, jo em sento molt forta i adelanto a molta gent ja. Truco a la Laia, li dic que estic a punt d’arribar, que em trobo molt bé, i que em canviaré sencera a l’avituallament, que activem el recanvi 1. Arribo a Champex i just abans d’entrar a l’avituallament em ve a trobar el Sito! Vamos, energia fresca i sanadora. Veig també el papa que em dona ales de nou i entro a l’avituallament. Per fi veig a la Laia, petons i abraçades de les que reparen, em canvia sencera de dalt a baix, m’abriga (comença a fotre rasca) m’unta de vaselina i em fa seure a menjar la patata mentre ella em buida el xaleco i me’l torna a omplir amb el que m’he d’emportar tant de liquid com de semi-solid. Menjo super bé i surto de l’avituallament amb el cor molt content. I aquí comença la cursa. Ara cap a Trient. Em sento forta, pujo solida, vaig adelantant a gent i això em fa pensar que he fet una molt bona gestió de la primera part de la cursa. Comença a ploure, paro i m’abrigo, em poso el goretex per sobre el xaleco i segueixo pujant. La pluja s’intensifica i el vent també però em sento molt bé i tiro i tiro. Arribo a Trient (km70 4.000+) a les 20h en punt tal i com tenia previst. Allà hi són tots: la meva gent, la meva energia, el meu motor. Quin puto xute veurels, fotem uns crits de guerra junts i entro a l’avituallament on m’espera la meva princess. Em canvia altre cop de dalt a baix, no ha parat de ploure en tota l’estona, m’asseca amb una tovallola, em despulla i em torna a vestir, abrigantme encara més: surto amb 4 capes (termica, samarreta maniga llarga, paravent i a sobre el xaleco el gore dynafit (el millor gore de la història, i no, no em paguen). Cap a Vallorcine (km 82 5.000)! Part 3 (última) al forn😇

CCC @utmbmontblanc Crònica Part 1: Dream it, live it. Aquesta frase va ressonar dins del meu cap durant les 17 hores que vaig estar donant la volta al Montblanc des de Courmayeur fins a Chamonix. Quan vaig venir per primera vegada aquí, em vaig prometre que jo un dia participaria a la CCC, vaig somiar molt fort en recòrrer els que 101k i 6400+ que separen aquests dos punts emblematics i divendres va ser EL dia. Acompanyada de la millor tropa possible; LA FAMILIA, un entorn immillorable, moltes i moltes hores d’entrenaments a la motxilla, de sacrificar moltes altres coses pel sol fet de pensar en creuar aquest arc i infinites ganes de gaudir d’un dia increible de muntanya als alps. Aquests són els ingredients que conformaven la meva recepta. Després de somiar-ho dormida i desperta, divendres a les 9h era allà, a la sortida de la CCC amb la pell de gallina, abraçant a la Laia i amb la llagrima regalimant. Mentalment vaig dividir la cursa en 5 trossos. Primera meta? Arribar a Arnouvaz (km 26 1.819+), on m’esperaven la Mireia, l’Adri i el Marçal. Quin camí més preciós penso, és de pel.licula!! Controlo molt el ritme tal i com em va dir el mister, cal arribar a Champex amb força em repeteixo. Vaig uns minuts per sobre la plani pero pocs. Arribo a l’avituallament, contenta i amb una bona rascada del taleco que m’havia fotut 5k abans. Surto de l’avituallament amb el xute d’energia d’haver vist i abraçat als meus i cap a La Fouly, on m’espera ja el papa. Pujo a Col Ferret (km30 2.500+) amb força i controlant de no passar-me de pulso, faig un amic de Cuenca i SORPRESA, abans de culminar em trobo amb en Gerard i l’Oriol, xute adrenalinic i cap a baix amb en Gerard fent de les seves i creant imatges màgiques amb les seves joguines🎥. Xerro una estona amb ell mentre correm, em dona l’energia i aquell xute que necessito per seguir endavant. Em despedeixo d’ell i cap a la Fouly (km40 2.600+). Demà part 2 de la crònica! Stay tuned🫶🏼🫡

The Traka, Klassmark. Un cor que batega molt i molt fort. M’encantaria poder-vos explicar el que sento dins del meu pit ara mateix... satisfacció, orgull, felicitat, cansament, emoció, adrenalina (sí, encara m’en queda), ganes de molt més i aquella espurna que et fa brotar la llàgrima. I quina sort no? Doncs sí, quina sort poder formar part d’un projecte com aquest. Quan els teus companys de feina es converteixen en família, quan el que fas ho vius com si sigués teu, com si no hi hagués un demà. Rebentada sí, però molt feliç. Gràcies a tots, em feu molt feliç, eternament agraïda. Gràcies família per haver compartit amb mi THE TRAKA des de dins. A tu Laia per ser pal de paller sempre, fins i tot venint a pencar a can Klassmark. A tu Mireia per venir a donar-ho tot amb i per nosaltres. Sou or. Ara ja sabeu que es viu des de dins d’aquesta casa. I per últim i no menys important: a tu papa per demostrar que no hi ha reptes impossibles i per fer-me vibrar d’aquesta manera creuant aquest arc. T’estimo. A tu Marçal, t’esperem l’any que ve sota l’arc verd. Photos by @jufrefilms @oriol_gonzalvo @udetvisuals @pericodominguez i les cutres són collita de mòbil😉

Llums i ombres. Blanc i negre. Ahir no va ser el dia que haviem planejat i que sabiem que podiem fer. Guanyar-li uns minuts a la Judith del 2025 era l’objectiu i no va ser possible. Ahir va ser un dia dur, hagués plegat al km 8. Dins del meu cap ressonava una vegada i una altre: què collons faig aquí? Quin pal. Després de les 3 trucades pertinents amb la Laia @laial26 , el meu pare @mmarinm21 i el Miki @maikmaikel per fi surt el sol. Penso en la Laia que s’ha llevat a les 4 del matí i que m’espera al següent punt sempre al peu del canó, en la meva familia que també hi és, en les hores que li dedico a tot això i en les paraules del mister. Aconsegueixo donar-li la volta. Em poso en cursa i vaig fent. Saber que la Laia hi és em dona l’energia que necessito ❤️‍🩹 i al km 51, pam sorpresa, no només m’espera el papa sino que la Mireia @mireiamarin ha vingut també! 😍⛽️Últims kms adelantant de nou més i més cadàvers i meta. Les cames hi eren i el motor també però quan el cap és a Pekin, costa i molt. Una setmana dura a nivell personal i la regla on point. Tot i inflar-me a aigua i sals, la calorada també va passar factura. Tot i això, estratègia nutricional clavada pel mestre @nutrexs Sabiem que podia passar i era d’esperar. No sempre brilla el sol. Ahir arribar a meta i compartir-ho amb els qui més estimo va ser el meu regal. Gràcies per ser-hi i empènyer tant fort. A vosaltres que hi ereu en directe i a tots els qui em vau escriure i trucar per ajudar a creuar aquell arc. L’any que ve no hi haurà Penyagolosa, però algún dia hi tornarem. Gracias Depa @deparunner por dejar-me colar entre tanto pro y hacer que coincidir contigo siempre sea un placer. Rendir-se mai és una opció. Gas al matalàs! @jmgranadero @fitzone_r71 @joshricart71 @nutrexs

Primeres hores d’aquest @gravel.desert by @thetraka ❤️‍🔥 No puc ser més afortunada!! Gràcies equipo!! Foto 1,3,5,6,9 by @jufrefilms Foto 2 i 7 by @pericodominguez

D’aquelles que es guarden al fons del cor🤍

Unes quantes més del paradís🧚🏼🍿

Dia 11 - Ha sigut indescriptible. Encara no ho superem🥹🍿🤍 SHOW DE LA PACHAMAMA #nonaturenofuture

Dia 4 - Comencem la ruta W al Parc Natural de les Torres del Paine. Avui Camping base Torres - Torres del Paine - Camping base Torres. Se m’ha escapat la llagrimeta a l’arribar, tantes vegades ho havia somiat… increible.

Dia 9 - Perito Moreno en su relindo esplendor🇦🇷

Dia 7 - Camping Paine Grande - Glaciar Grey - Camping Paine Grande. Acollonant, això és el paradís. No puc posar-hi més paraules. Avui ja de retorn a Puerto Natales i seguim! Quina bestialitat aquests dies. Per ara no tinc més paraules, he de digerir-ho🤍