ARIÑO VISUALS

@thetraka Raw moments. I el fart de riure avui al bar, explicant la història del Tampax. Que si us la vau perdre, us la resumeixo: Hi havia una vegada jo, i una tia d’aquestes pro’s esbatussant-se amb d’altres aviam si les guanyava o no. La tia, a mesura que va anar avançant la cursa, m’anava venint a la moto i em demanava (in inglish) el que jo entenia com a “tampax” Per reglament, els cámares no podem donar assistència de cap tipus a les corredores. Així que jo m’anava fent el longuis i feia veure que no l’escoltava cada vegada que la paia em venia a demanar “tampax”. Clar, a la 7ena o 8ena vegada, a mi la xavala em feia pena que voleu que us digui, així que amb la mà al cor m’apropo altre cop i li dic (amb el meu inglish) mira, no tinc Tampax, però si vols em surto un moment del track i te’n vaig a comprar a una farmàcia. Em mira la paia i em diu : TIME GAPS ! (Que resulta que vol dir “referències de temps”) NO TAMPAX ! Bueno… la vergonya encara em dura 🥲 L’any que ve més i millor. Gràcies @thetraka @welivemotion 🫶

Raw moments d’aquesta @costabravastagerun 🏝️ I si no em falla la memòria ja en van 7. Gràcies equip 🫶😍 sempre un plaer envoltar-se de gent sèria i professional @bifree.sports @guillem_casanova @aleexx.mov @baiau_le_chien @odettefontanes @ericpatriciogomez @noemi_ari @paula_pdlfdz @polsamso @beontrack_sports @tomasllorens @jordivissi

Us en cardàveu quan us deia que la Mula era una inversió de futur i el barril de petroli ja va a 100 nosequants eurus. Ara he d’estalviar per l’escopeta.

S’ha de reconéixer que baixar al forat de la bòfia sempre comporta unes quantes batalletes per explicar. Fer-ho a l’hivern era una que tenia pendent 😍 Check fet, i les batalles ja les explicaré un altre dia. El resum, és que m’he de posar a dieta.

La de guerres que ens hauriem estalviat de portar alguns una pedra al cap. @bramastagerun etapa 2 ❤️

Bentornats al Pirineu i a una de les curses preferides d’en Baiau. Cims de vaques, Isards i rovellons a la brasa. I així 3 dies 😍⛰️🦌 @bramastagerun

Un any més, al campus d’estiu @kilianjornet . Enguany amb menys fotos que altres vegades ja que he agafat un rol més logístic, cosa que m’ha encantat i he pogut aprendre moltíssim. A més a més, hem estat treballant fort amb el @joelbadiavisuals amb una cosa que no es pot explicar, però que algun dia us farà il•lusió saber. El @nickmdanielson i en @oneyedorca ja no són companys, són amics i família per sempre. I d’en @kilianjornet , ja no sé massa que dir. Any rere any se’ns acaben els calificatius esportius, però any rere any també, descobrim més qualitats humanes i sempre serà un gran company per anar a la fi del món 🫶 Gràcies @nnormal_official @_lymbus i a tota la gent implicada radere aquests 40 dies fora de casa. Ha set molt ben parit tot plegat.

STATES_CAP_3/3 Un tirachines i un llaç per agafar vaques. -T’imagines que son polis corruptes que estaven aquí fent alguna triquiñuela i li carden un tiro al Preston? O bueno… si li carden al Preston, després ens el carden a nosaltres… hahahaha -Guys… i think that’s not funny… El Nick tenia raó. Allò s’estava començant a embolicar. El Preston ja estava de cara al cotxe de policia amb les mans enlaire i el Sheriff escorcollant-lo de dalt a abaix. No va passar massa estona que tots 4 possibles narcotraficants, oberts de mans i peus com un sant crist van passar per les mans d’aquell homenot de 2m. Hi ha algú més a la caravana? -Bueno… teníem una Guineu però l’hem perdut pel camí… Porteu armes? -Un tirachines i un llaç per agafar vaques. Puc entrar a la caravana? -Of course! A la porta hi posa “Déuvosguard” Després d’uns minuts, el Sheriff sortia de l’autocaravana, més relaxat, tot i no entendre res. Què feu a aquestes hores aquí al mig del desert? -Estem esperant un amic que va en bicicleta…. Ah! Mira, allà ve! Just es començva a veure una llumeta molt petita a l’horitzó. En Mike podia respirar tranquil. Per fi li encaixaven totes les peçes d’aquell trenclacosques. Això era un comiat de solter. Els molt tarats havien deixat al seu amic al mig del desert amb una bicicleta i ells anaven per davant encardant-se’n amb una autocaravana. Juventud, divino tesoro.

STATES_CAP_2/3. Hans on the air. Un avís de la seguretat privada dels ferrocarrils estatals, va despertar al Mike a mitjanit. Ràpid i corrents, ell i la seva companya van sortir de comissaria a 200km/h cap a aquelles coordenades al mig del desert. Els teníen. Aquesta vegada sí que els teníen. Els narcos encara estaven allà, aquesta vegada anaven amb una autocaravana per no cridar tant l’atenció. Però la fi era la mateixa. Descarregarien del tren una càrrega de cocaïna que aquella mateixa nit havia d’arribar a Las Vegas. En Mike i la seva companya van atravessar els dos vehicles de policia davant de l’autocaravana per bloquejar-los la sortida, mentre esperaven que arribessin els reforços. Els tenien acorralats. . Efectivament allò semblaven polis. Les llums iluminaven l’interior de la caravana com si fos ple dia. El David es va aixecar de la taula i tot renegant va passar cap a la part del davant de l’autocaravana: -Què vol dir tanta lluminària??? aviam si no podrem ni sopar tranquils… Es va asseure al seient del pilot i va encendre també les llargues. -Toma. Pa chulo, mi pirulo. El Preston, home de pau del grup, no va trigar a oferir-se per sortir i parlar amb els agents aviam què passava. Al cap i a la fi no estaven fent cap il•legalitat. . A en Mike se li començava a glaçar la suor. Hi havia quelcom en aquella situació que el posava molt nerviós. A l’autocaravana havien encés també les llargues contra els cotxes de policia i ara en baixava un noi esmirriat amb bermudes, xancletes i gorra de sol. Els seus anys de missió a l’Afganistan li havien ensenyat a desconfiar de tothom. No es podia fiar de ningú. Radere aquell noiet que anava caminant amb un somriure cap al vehicle de policia, segur que hi havia la resta de l’equip amb les armes carregades. El Noiet esmirriat amb bermudes caminava cap a ell. El seu somriure, com més s’acostava, més s’assemblava al Jocker. Li estaven fent una emboscada. En Mike, havia d’actuar. Si havia arribat el seu moment, que així fos. Va agafar aire, va treure el seguro de la pistola, i en nom de Déu i la pàtria va obrir la porta. -Hans on the air! Hans on the air!!

STATES_CAP_1/3_Mojave. Any 2011. Abbottabad. Pakistan. En Mike, és un reputat agent dels SEAL nord-americans. Després d’una intensa missió, acaba de culminar una de les fites professionals més importants de la seva trajectòria. Han matat a Osama Bin Laden. Després d’això, li tocaria retirar-se i dedicar-se a jugar al golf, però la seva dedicació a la pàtria no li permet. En Mike, torna a casa carregat de medalles i un nova feina per servir al país. Ara és Sheriff. 2025. Desert del Mojave, Califòrnia, als Estats Units d’Amèrica. En Kilian és un jove de mirada pura i brillant però amb aficions un tant extranyes. Ara, s’ha encapritxat en creuar el continent americà a cop de bicicleta. Són les tantes de la matinada i encara li queda una estona per arribar als 400km que té previstos per avui. Per culpa del soroll d’un tren de mercaderies que recorre l’horitzó, en Kilian no pot escoltar l’espotify. Tots els podcasts que tenia preparats, els va esborrar la seva filla per baixar-se una cançó infantil en noruec que ara mateix es l’únic que hi ha descarregat al seu telèfon. 2025. Desert del Mojave, Califòrnia, als mateixos Estats Units d’Amèrica (però uns km més enllà) El Preston, el Joel, el David i el Nick, fa estona que volten amb l’autocaravana per aquell collons de desert. Ja té nassos la cosa, que en 400.000 hectàrees quadrades no trobin un lloc adient on parar a dormir. Tot són cactus, rostolls i matollar de mala mort que punxa les rodes a tot aquell vehicle que es surti de la pista. Ho saben per experiència, ja que han hagut de canviar 2 rodes en el que porten de viatge. Finalment troben una petita esplanada lliure de cactus al costat de la vía del tren. S’hi aturen i començen a fer el sopar. De sobte, un soroll els sobresalta. Davant la caravana han arribat derrapant a corre-cuita dos vehicles. La pols mica en mica es comença a esbaïr i entremig d’aquella lluminària es comença a intuïr el que sembla una doble patrulla de policia. [Continuarà…]

Ja he fet un 4.000 de l’altre costat del charco, conec els restaurants on ténen carn de Búfal i els rius on hi ha les bones truites. Make 🇺🇸 great again.

D’ençà que tinc memòria sempre havia tingut al cap que travessar el pantà de punta a punta amb l’única ajuda d’unes ulleres d’aigua i un taparabos era un d’aquelles coses a fer abans de morir. Aprofitant el pic de forma que té la meva massa lípida després d’un estiu sencer esmorzant a @casarosetalacoma , i el vent de nosequants nusos que es preveia a l’estret de Vallonga, tots els astres estaven alineats per la gran travessa. Avui, l’Esteve i la resta de jubilats amb que esmorzem els dissabtes, m’han convidat a una copa de cava, i m’han promès, que d’ara en endavant tinc preferència quan nomès quedi cansalada per un comensal. Moltes gràcies a tots els que em vau acompanyar ahir. Un gran repte i un gran dia per recordar 🫶