Algunes (a)fotos i vídeos random que voltàven pel carret… 🏔️🐴🔥🥘

Llauna de trumfos, ceba, ous i tomàquet confitat. Si mai munto un restaurant… serà plat del dia cada dia 🫠

Com diuen els padrins “qui sap-los” quantes mules han arribat a passar per aquest portal. Qui sap també si som els últims. El que tinc clar és, que la foto m’agrada molt i l’he de fer imprimir. No sé si amb color o blanc i negre… Votacions?

Les primeres Tòfones d’hivern (d’aquest hivern) 😍 Aplaudiments pel Baiau 👏🐶 Aviat receptes 🫠👨‍🍳

Fa dies (o mesos) que dono voltes a una cosa… L’autosuficiència (total) a dia d’avui penso que és impossible i una cosa romantitzada que tampoc cal perseguir. Per molt purista que un vulgui ser, no estem preparats com a individus ni com a societat per viure (i alimentar-nos) 100% com es feia antes. Tot i així, sí que m’encanta i valoro molt dies com avui on omples el plat sense passar pel supermercat ❤️ Alimentar-me d’allò que jo mateix sigui capaç de cultivar, recol•lectar, criar, caçar o pescar és un repte alimentari que (lo dit) a llarg termini, considero impossible, romantitzat i potser innecessari. Tot i així, i aquí ve la cosa a la que fa dies que dono voltes… l’any que ve em proposo com a repte fer-ho al 100% almenys durant un mes. Únicament el que pugui cultivar, recol•lectar, criar, caçar o pescar 🤝✊💪 Penso que pot ser un repte xulo i interessant. Segurament ho faci per aquestes dates (Octubre i/o Novembre) Ja us ho compartiré 😉 De moment, a seguir “entrenant” i planificant (que deunidó la de coses que s’han de tenir en compte 😅)

🍂🐑

Mai és fàcil dir adeu. I més quan l’adeu comporta tornar a reflexionar sobre la vida. Quan vas arribar, just parlàvem sobre el futur que et volíem donar. Des del primer dia, vas agafar amb gratitud l’oportunitat de ser lliure i dur la vida que encara sota la nostra opinió, ha de tenir un gat. Cuidadosament cada nit us tancàvem perquè dormíssiu en un lloc calent, còmode i segur. Lluny de la guineu i les feres de la nit. L’altre dia, mentre m’acompanyaves a collir nous, estava content de veure com als cingles de sobre casa, aquell poll d’àliga deixava el niu i començava a fer els seus primers vols. És meravellós veure la vida tirar endavant, i com la natura té els seus camins escrits. Però no vam tenir prou en compte que tu també podies formar part d’aquests camins i d’això que anomenem “el cicle de la vida”. A casa, tenim molt clar que la mort va lligada a la vida. Tot i així, ens trenca el cor que t’hagi tocat tan aviat. Que la terra et sigui lleu, Lluna. Nosaltres, les teves germanes i especialment el Baiau et trobarem molt a faltar. Tan de bo ens retrobem algun dia. I si és així, tan de bo ens tornis a rebre amb l’amor que et caracteritzava. 🌙💫

Amb la tonteria, crec que ja tenim el millor arròs d’aquest any. Filet de cérvol (brama 2025) Llanega blanca (d’ahir) Ceps (d’avui) BRU-TAL 🫠🤤

Has sentit mai l’expressió “cim de vaques”? Aquest cap de setmana hem estat pel Ripollès amb el Baiau 🐶. En un moment donat, petant la xarrada amb uns altres excursionistes, vaig deixar anar la paraula “cim de vaques” i em va sobtar que ningú l’hagués escoltat mai. Us en faig una breu formació perquè això no torni a passar 😅 Un cim de vaques, és una cosa molt simple: una muntanya, turó o cim que serveix de pastura durant l’estiu. L’expressió cim de vaques s’utilitza popularment per referir-nos a una muntanya “amable”, de poca o nula dificultat tècnica. Els cims de vaques, acostumen a ser arrodonits, suaus, i coberts d’herba (o de pedres) el fet es que ens hi referim com a un cim o muntanya “assequible”, ja que si hi pugen les vaques (ovelles, o cavalls) acostuma a ser un cim poc difícil. A casa nostra són cims comuns del Prepirineu i les comarques del Ripollès, Berguedà, Solsonès, alt Urgell o Pallars. Alguns exemples són el Taga, Balandrau, Costa Pubilla, Rasos de Peguera, Puigllançada, Pedró dels Quatre Batlles, Serra del verd, Comabona, Pic de l’Orri… No cal que els pujeu (o si) però no pot ser que aneu pel món sense saber què és un cim de vaques. Sinó passarà com aquell home que li van preguntar pel cim més alt d’Andorra i va dir “la torre de Caldea” 🥲