Judit Freixas

No vaig arribar a penjar res del procés i projecte que vaig poder desenvolupar gràcies als Ajuts a la Jove Creació 2024-2025 de la Fundació Felícia Fuster @feliciafuster Estic molt agraïda a l’Esther i la Pilar per l’acompanyament rebut i la llibertat que em van donar per concebre i desenvolupar les obres compreses dins de ‘La radicalitat de la pregunta’. En aquest bonic trajecte vaig comptar també amb la companyia i l’ajuda de l’ @_edugil i l’ @lagaleriev.a 🫂🫂 Així mateix, també m’agradaria fer menció a l’ @emma.clapes , que va confiar en mi i la meva obra i va portar ‘Mirall negre’ a l’ @ejlafontana No m’oblido de tots els que vau venir a l’exposició o a les converses que en van derivar. De tot cor, gràcies.

Patrim’24. Llenguatges en trànsit. 16.06 - 20.07.2025 Museu Can Framis, Barcelona 📸 @perepratdesabaricart

Betanzos, A Coruña, Lugo, Ribadeo, Costa da Morte.

El passat maig i juny vaig poder cursar el mòdul de serigrafia a la Fundación CIEC (@fundacion_ciec , Betanzos) gràcies a la beca que em van atorgar des del Taller de Gravat de la @unibarcelona Fue muy bonito poder aprender de Alberto (@allmarci ), Andrea (@la_platanera ), Dani (@_laconcongrelos ) y Manolo, compartir inquietudes, encariñarme de la serigrafía y recuperar con @andreafernandezplata las palabras que durante un tiempo dejé de lado. Han sido (y no fueron, porque aún los tengo muy presentes) dos meses intensos y bonitos que se han hecho muy cortos. Gracias Pedro y María por la cercanía y por acogerme en la casa de los grabadores, que ahora ya siento un poco mía. Gracias Alba, Carolay, Geo, Inés, Jerry, Laia, Laura, Majo, Núria, Pablo y Vic por la compañía, las sonrisas, las excursiones, las cervezas, las comilonas y por poner tan fácil integrarse en un grupo. Ojalá coincidir en el futuro, a ser posible, uno próximo🫂 Ya echo de menos los bizcochos del Lanzós, pasar el día en el taller con las manos manchadas de tinta y hasta las flores de plástico del piso de las señoras. PD: Me quedó pendiente un taller en @estudio.rio.rio

Habitar l’Inevitable, 2025. Un problema social viscut en primera persona i sostingut entre dues violències: l’especulació amb l’habitatge i la professionalització del mercat de lloguer. Un llit, una taula, un tamboret i una burra: un espai equipat per entrar a viure. Una casa? Una “habitació pilot” que ajuda a imaginar la vida en els habitatges oferts en anuncis. Un simulacre on posar-se preguntes: què passa quan el teu món es redueix a quatre parets? Quina intimitat es té en una casa compartida? Pot ser pròpia una habitació cedida? Davant la impossibilitat d’habitar, construir un espai on pensar l’habitatge. Instal·lació que es va poder veure el passat mes de maig a la Casa de Cultura de Girona. Dins del context de La Mosquitera, vol.III

En aquestes dates, l’any passat, feia una entrevista amb l’equip motor de @la_mosquitera per formar part de la tercera edició del projecte. I al juliol rebia la notícia que era una de les dotze artistes agrupades amb un objectiu: crear des de zero i en col·lectiu. Després de mesos compartits, negociacions, aprenentatges i descobriments he volgut recollir aquest viatge en un tastet d’imatges. 1- Foto de família a la fira de la Mosquitera 2- Construint la idea amb les millors :) 3- El cel de quan vam visitar @brava_arts , a la Bisbal d’Empordà 4- Foto de família de la primera exposició a @lamercegirona 5- Còpies d’escultures del Louvre i dibuixos d’en Masó a @ceramiquesmarco 6- Petant la xerrada amb @pepadmetlla 7- Primer contacte amb la sala d’exposicions de la @casadeculturagi 8- Mama, surto a la tele! (amb la @itsbertins i amb la samarreta de @idayvueltaart ) 9- Foto de família el dia de la III Jornada d’emprenedoria artística 10- I si fem una sala d’espera? 11- La Carla a la sala d’espera 12- Cloenda a Can Mingu Dotze fotos no són suficients per resumir vuit mesos d’experiència. Per això voldria fer menció a aquells col·laboradors amb qui, encara que no es vegi en foto, també vam poder compartir espai i temps: a l’@aleixfontarroyo i l’@albeishon i a en @pepboadas , que ens van obrir les portes dels seus tallers i ens van parlar del seu art, a @muntaiastudio , @canpinyonaire i @femlavolta que ens van compartir la seva experiència i ens van explicar els seus projectes, i a tots aquells que van participar en la III Jornada d’emprenedoria artística, oferint-nos altres referents i referències. Aquest transcurs no hauria estat el mateix sense tots els compis d’edició (gràcies pels riures, les converses i les cerveses) i, en especial, sense la @k_decarla i la @juliatorrellart : això de cocrear, amb vosaltres, és ben divertit. Estic orgullosa de l’obra que vam fer :) I per últim, però no menys important, volia donar les gràcies a l’equip motor (Sisu, Miqui, Edi, Berta, Víctor i Michelle) pel temps invertit, per la confiança, per creure que és important fer xarxa i per proposar maneres diferents de crear art. A tot això, quan és la següent trobada?

12 de març, 2024. És la premsa escrita, despullada dels elements més perceptibles, llegible als ulls de l’atenció contemporània? Què suposa aquesta supressió? Com s’escull sense els recursos distributius quina notícia és més important i quina menys? Com s’estableix una preferència, una ordenació i una divisió de la informació?

Anuari 2024 Què passa quan el llenguatge d’un medi que hauria de ser objectiu, però que s’ha vist tant pervertit que costa diferenciar la informació de la publicitat, es despulla del nom i l’aparença? Què passa quan la febre d’opinió, les confrontacions, les polèmiques, i les neurosis col·lectives surten de la política del clic? Si només es consumeix el fet anecdòtic, com s’articula el discurs?

Fer, desfer, (re)fer. 2023

Montserrat Roig deia que només existeix allò que ha estat escrit, però què passa amb totes aquelles paraules que no van anar més enllà de la llibreta que les contenia en primera instància? Com es dóna forma i sentit a allò que no va arribar a ser? Una narrativa de cartes oblidades que esdevenen un lloc on escriure de nou.

Fa un any, per aquestes dates, estava fent proves dins del món del paper fet a mà. Sempre acabava amb les mans congelades, però va ser divertida l’exploració matèrica.

El passat 3 de juliol defensava el meu TFG 'Paraula de paraules, el mot que comunica i el medi que l'acull' davant del tribunal, i des d'aleshores tot han sigut bones notícies. El bon feedback, la publicació de la memòria del treball al Repositori Digital de la UB, la menció del Sense Títol, l'oportunitat d'exposar l'obra del 7/10 a l'11/10 a la Facultat i la interacció amb tots aquells que us vau apropar a la mostra. La felicitat de rebre un Premi a la qualitat lingüística i la sort de topar-me amb totes les persones que m'han acompanyat en aquest camí. En aquest sentit, m'agradaria agrair a les companyes de gravat el temps invertit i compartit i a la @mireiafeliufabra tota la gestió que ha fet possible l'exposició de les nostres obres. Voldria també felicitar a la @gemma.jt  i a l'@ot.esq.esc pel premi rebut i agrair a la @cristina.pasto  (presidenta de la Comissió Lingüística) que cregui en la importància d'aquesta distinció. Per últim, però no menys important, no puc no mencionar a la Raquel Muñoz i agrair-li tot l'acompanyament i assessorament rebut, sense el qual no podria estar avui escrivint aquestes paraules. També vull donar les gràcies a la @marialucasgomezmoran pel suport tècnic i la paciència que van permetre a Anuari 2024 veure la llum i a la @montse_carreno pel temps compartit discutint-nos amb impressores rebels.