aïda

📢 Nou pòdcast de Criticar per criticar una conversa sobre del projecte “Espais Íntims” amb Júlia Lull Sanz @la_histeriadelarte , Äida Escarré Borrás @xaiddax i David Paricio Salas Les convidades fan una revisió des d’una mirada anticarcerària i transfeminista, reflexionant sobre la seva visió dels arxius, els processos de documentació com a dispositius de poder i els límits i desafiaments dels projectes artístics en contextos de violència i control. També debaten la relació entre arxius i dissidències, el vincle entre pràctiques artístiques i resistència política i comparteixen reflexions sobre altres possibles pràctiques artístiques i arxivístiques per a la justícia social i la transformació política. 💥Escolteu-lo a l’enllaç de la bio💥 Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona ----- 📢 Nuevo podcast de Criticar por criticar una conversación sobre el proyecto “Espacios Íntimos” con Júlia Lull Sanz @la_histeriadelarte , Äida Escarré Borrás @xaiddax y David Paricio Salas. Las invitadas realizan una revisión desde una mirada anticarcelaria y transfeminista, reflexionando sobre su visión de los archivos, los procesos de documentación como dispositivos de poder y los límites y desafíos de los proyectos artísticos en contextos de violencia y control. También debaten la relación entre archivos y disidencias, el vínculo entre prácticas artísticas y resistencia política, y comparten reflexiones sobre otras posibles prácticas artísticas y archivísticas para la justicia social y la transformación política. 💥Escúchalo en el enlace de la bio💥 Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona

“nosaltres voldríem polvoritzar aquesta societat i organitzar-la de nou” (Barcelona, 1888). I si aquest desig no hagués estat interromput? I si l’espiritisme català, popular, anticlerical i feminista de finals del XIX no hagués estat perseguit ni desactivat com a força política col·lectiva? Convocar aquesta conversa com qui obre un cercle: per pensar l’espiritisme català no com una relíquia del passat, sinó com una força política interrompuda. Com una hipòtesi de continuïtat. Com un futur anterior. Amb la generositat i la complicitat de Mònica Balltondre, professora i investigadora de l’Institut d’Història de la Ciència (UAB); Júlia Lull, historiadora de l’art i companya de femart; Dolors Marin Silvestre, professora i historiadora; i Roser Pineda, artista i il·lustradora. Ens trobarem el dimarts 03 de març a Ca la Dona per conversar sobre com una pràctica titllada d’irracional va articular una proposta profundament racional i col·lectivista, sobre espiritualitat urbana i Barcelona com a capital espiritista;. l’espiritisme com possible religió de les anarquistes, Parlarem de les somnàmbules i les mèdiums, de la seva agència política i sensorial, de l’art com a canal, de l’espiritisme com a heretgia de la societat industrial, de la revolució passada pel cos. Perquè soles no hi estem mai.
Perquè els passats també contenen futurs. 📅 03.03.2026 – 18:30h
📍 Biblioteca del CDOC de Ca la Dona (C. Ripoll, 25, Barcelona) activitat paral·lela en el marc de l’exposició col·lectiva ‘esdevenir gessamí – arxives artístiques entre la vida i la mort’ de @femartmostra

l’emancipació segons els esperits - “nosaltres voldríem polvoritzar aquesta societat i organitzar-la de nou” (Primer Congrés Internacional Espiritista, Barcelona, 1888). Què hauria passat si aquest desig no hagués estat interromput? Si l’espiritisme català, popular, anticlerical i feminista de finals del segle XIX no hagués estat perseguit, silenciat i desactivat com a força política col·lectiva? Inscrit en la ucronia com una hipòtesi de continuïtat possible, l’emancipació segons els esperits, a partir d’aparicions, desaparicions i una metodologia rara, posa en circulació lliure una memòria dissident, pregunta com fer viure les voluntats de les nostres mortes a través dels nostres actes, del nostre existir en el pla d’allò visible.  al món de les coses invisibles que m’ha acompanyat aquests mesos i ha fet que un estat d’ànim fràgil i dubtós no implosionés cap endins.  a les desposseïdes que ens continuarem organitzant des de les ombres i la desidentificacio, perquè carreguem un canvi que va més enllà dels nostres cossos vius  un record sempre a les que fa anys que posen el cos, per les que ja van posar el cos segles enrere i per les que el posaran més endavant  una admiració a totes les que viuen aquesta vida amb una compressió profunda de què soles no hi estem mai, i de què soles no som res.  a les arxives i les coses que guardem que atresorem, que són gestos, que són somnis de les que ja no es veuen però ens guien a les companyes @femartmostra que són tan imprescindibles que sostenen amb un cercle espiritista de mans que l’art sigui una eina transformadora i revolucionària  a totis ellis un peto des d’aquí i ara, cap enrere, cap endavant i cap al més enllà a la julia, a la raquel a la marina a la laura a la jose a lester a claire a la claudia a l’elena a la paula que sapigueu què…  mi corazón siempre ira contigo, contigo voy pa la revolución

PAJARERAS POR PALESTINA 🕊️🇵🇸 En colaboración con Birders of Palestine, os invitamos a la salida de observación y escucha de aves urbanas el sábado 25 de octubre a las 11h en la Font Màgica de Montjuïc 📍 No necesitas experiencia ni conocimientos previos o prismáticos, todo se colectiviza. Durante la jornada haremos una recaudación solidaria, a través de: 1️⃣ La venta de fotografías de las hermanas Mandy y Lara Sirdah, fotógrafas y pajareras en Gaza @sirdahtwins 2️⃣ Una edición de postales impresas en risografía creadas por artistas locales, cuyos beneficios se destinarán a la red solidaria por los presos palestinos Samidoun. Si quieres participar con tu diseño, estamos a tiempo. Manda DM y te explicamos cómo hacerlo. Tras el paseo, acompáñanos en un círculo de diálogo/vermut sobre el libro "Guerra medioambiental en Gaza. Violencia colonial y nuevos paisajes de resistencia". Te esperamos! Trae tu kufiya y tus banderas. 🇵🇸 ¡Viva Palestina libre! *** PAJARERAS PER PALESTINA 🕊️🇵🇸 En col·laboració amb Birders of Palestine, us convidem a la sortida d’observació i escolta d’ocells urbans el dissabte 25 d’octubre a les 11 h a la Font Màgica de Montjuïc 📍 No cal experiència prèvia ni coneixements ni prismàtics, tot es col·lectivitza. Durant la jornada farem una recaudació solidària a través de: 1️⃣ La venda de fotografies de les germanes Mandy i Lara Sirdah, fotògrafes i observadores d’ocells a Gaza @sirdahtwins 2️⃣ Una edició de postals impreses en risografia creades per artistes locals, els beneficis de les quals es destinaran a la xarxa solidària pels presos palestins Samidoun. Si vols participar amb el teu disseny, encara hi som a temps —envia’ns un DM i t’expliquem com fer-ho. Després del passeig, acompanya’ns en un cercle de diàleg/vermut al voltant del llibre “Guerra medioambiental a Gaza. Violència colonial i nous paisatges de resistència”. T’hi esperem! Porta la teva kufiya i les teves banderes. 🇵🇸 Visca Palestina lliure! Gràcies a: @cornulove @laliniatorta laulopezarts @lumberj.aegis

sempre ens cauràs malament

suposo que la vida està feta per contemplar-la. I les lesbianes, les amants i les exnòvies, també. Simulant ser estudiant de l’escac, però simplement passant la trentena i amb una crisi vital

una voluntat anticipada - és una dedicatòria d’amor radical més enllà de la mort. una intenció sostinguda i impulsada per moltes mans. la voluntat de recordar-nos i fer-nos aparèixer. una carta tallada en un marbre. amb l’acompanyament més generós del món de @ninja.papel amb les persones tremendament sàvies de @cornulove , @valo_sonoro , @saratobio i @altairguijar amb l’espai que ha contingut durant cinc anys un ‘nosaltres’ ple de voluntats polítiques radicalment dissidents @lasalfeminista la trobareu a la @saladartjove fins al 19 de desembre i després segurament a l’espai on es cuida la memòria i un dels llocs més importants per mi des que intento sentir-me a gust en aquesta ciutat del dimoni, el @cdoc_caladona de @caladona_

Obituaris queer - AÏDA ESCARRÉ BORRÀS (@xaiddax ) «obituaris queer» és un projecte d’investigació que sorgeix de la voluntat de pensar l’arxiu com un dispositiu de ritualitat funerària. Guardar, conservar i arxivar existències negades pot funcionar com a rituals específics per cuidar les nostres mortes i les nostres morts. Les vides oblidades en el relat de la història ‘oficial’ s’han vist obligades a crear els seus propis espais de memòria. Tenim la necessitat de preservar les nostres vides per evitar que siguin esborrades amb la nostra mort. Projecte seleccionat en la convocatòria Art Jove Creació 2024 Acompanyament a càrrec de Renata Gelosi (@ninja.papel ) #artjove #saladartjove

Las guerrilleras, de Monique Wittig (1969)