estic bé, estic més viva que mai, probablement m’agradaria quedarm-hi un temps irreal i infinit. Estic entre els somnis i la vida real, que no s’allunya molt a tot lo que visc per la nit. Tot es el descubriment d’un espai que mai acaba, per desbloquejar.
ja arribavem cap al final, quan la cris ens va voler ensenyar un racó o millor dit, una roca. Un lloc molt màgic, on la gent es deslliça per pedres rodones grans,i tornan a pujar.
