El dia de Sant Ponç és potser el meu dia favorit del Raval, juntament amb Santa Rita. El carrer Hospital, artèria del barri, reconnecta amb la seua història gràcies a la fira de mel, arrop i herbes remeieres. És fascinant veure com el veïnat del Raval, gent gran i nouvinguda, sobretot dones, s'apleguen per comprar herbes fresques i dolços universals. Un punt d'unió cultural meravellós, de vida i cures de la classe treballadora que sostè el Raval mentre resisteix contra l'explotació laboral i de l'habitatge, la turistificació deseritzadora i la hipervigilància racista i classista. Els carrers són nostres. El Raval és nostre, i no d'empresaris i rendistes. ❤️🔥
Carrer Tallers al capvespre el Dia de Sant Jordi. Acabo d'escoltar el @puigmiqui dir que PER FI es reedita 'Colección de favoritas'. Disc imprescindible en la meua vida. Banda sonora (eterna) d'una part de ma vida. M'acompanya des que vaig començar a viure la "vida adulta" a Barcelona. M'és igual que ja no quedi gaire d'aquella Barcelona, ni del carrer Tallers de la foto. També queda poc del meu jo d'aleshores, o ho intento. ("La mutabilitat és la nostra tragèdia però també la nostra esperança"). 'Drama' és història vivida d'aquesta ciutat per als que som de la Gen X. I ni jo sé explicar perquè m'ha obsessionat sempre 'Rhumba'. Mai li estaré prou agraït al Miqui per haver-nos regalat obres com aquesta, que m'acompanya en moments de joia, melàngia, èxtasi, tristesa, desorientació, plenitud... Els millors discos són aquells que més ens fan sentir o millor acompanyen en allò que sentim. Quants cops he repetit la paraula "vida"? Deixo de divagar. Demà curro. Divendres és 1 de maig. Vindreu a la mani? Tenim un món per guanyar. I recordeu: Palestina vencerà.
Hi ha desenes de persones encausades per manifestar-se defensant la causa palestina aquí a casa nostra. Hi ha camarades amb processos judicials oberts asfixiants i aberrants. O que les volen soterrar amb multes. Anit van organitzar un concert solidari memorable. Selecció d'artistes obreres de la paraula, la melodia i el ritme. Autènticament compromeses. Primer cop que veia l'Elane en directe. Respecte i admiració. Sempre amb les que resisteixen. 🔻
En els últims 5 anys havia deixat de poder mirar-me als espills. M'agradava menys que mai allò que hi veia. M'ha costat mesos retrobar un reflex de mi que no em generés aversió. El nou disc de la Kelly Moran es diu 'Dont Trust Mirrors' i l'ha presentat avui a Barcelona. Una hora de màgia amb piano preparat i electrònica mesmerisant. Mai no he confiat en els espills. La Kelly té raó. Tinc missatges per contestar, ho sé. Aviat ho faré.
”Karl Marx to a disco beat”. Lluita de classes, l'organització revolucionària, l'opressió de gènere, Palestina, la barbàrie capitalista... Molly Nilsson et fa ballar amb himnes agitprop de pop electrònic artesà d'alta costura. És la millor i es supera a cada disc i cada directe. La banda sonora del món que tenim per guanyar. T'estimo, Molly. ❤️🔥
Desire, Glass Candy, Chromatics, Italians Do It Better... L'art sonor del Johnny Jewel té molts noms, tots ells amb el seu segell inconfusible. Anit el vaig poder tornar a veure en solitari, i sens dubte va ser la millor de totes. Poder escoltar la seva música en directe durant més d'hora i mitja és un privilegi, i encara més si al repertori fa un repàs brillant de la seva carrera, des dels èxits a bandes sonores (amb homenatge a David Lynch i Julee Cruise), versions com la memorable 'Running Up That Hill' o joies seminals com 'Lady Operator', i dos regals com a Desire acompanyat de la Megan Louise. ✨
Adrian Younge, majestuós. Memorable concert avui al Molino. Primera vegada a Barcelona, per fi, i amb un repertori centrat en el seu gloriós 'Something About April'. Stendhalàs de principi a fi.
Surto fascinat un cop més d'un concert de Russian Red. He perdut el compte de les vegades que l'he vista en 17 anys. I cadascun ha estat absolutament fascinant. Nits com la d'avui, amb un repertori farcit de versions eternes executades amb una exquisidesa que t'accelera el cor a cada moment, i amb alguns clàssics personals com a regal preciós, són inesborrables. Tant de bo un "Karaoke 2" algun dia. Gràcies, Lourdes.
Pasolini, poeta de la passió i la ideologia. Cementiri de Montjuïc, 2 de novembre de 2025.
«El nostre lema haurà de ser: la reforma de la consciència, no per mitjà de dogmes, sinó a través de l’anàlisi de la consciència mística, inintel·ligible a si mateixa, ja sigui manifestant-se en la seva forma religiosa o política. Aleshores serà evident que el món ha estat somiant durant molt temps amb la possessió d’una cosa de la qual, per posseir-la realment, ha de tenir consciència. Serà evident que no es tracta de traçar una línia mental entre el passat i el present, sinó de materialitzar els pensaments del passat. Finalment, serà evident que la humanitat no està començant una nova tasca, sinó que està duent a terme de manera conscient una vella tasca.»
