“Tancada a les golfes”
Des de petita he tingut un gran amor pels records, la família i l’arxiu. Acostumo a retratar tot el meu entorn constantment amb les 400 càmeres que porto a sobre tot el dia, només amb l’objectiu de fer records, pels que més estimo i per mi.
Aquest amor es veu traslladat a l’art que faig.
Al setembre del 2024 se m’acudeix anar més enllà del registre visual dels records. Em proposo fer un inventari de tots els objectes que han format part de la meva vida fins al moment i que estan guardats a les golfes de casa meva.
No és fins novembre que no aconsegueixo tenir una catalogació de la gran majoria d’objectes que en algun moment m’han acompanyat i pertanyen a un record important o que guardo amb estima.
Decideixo fer una pausa. No sé què fer amb tot això. Tinc un arxiu d’objectes infinit i no sé com dialogar amb ell. Estic assentada a les golfes a la cadira de colors que em va fer l’avi quan era petita.
M’adono que porto mesos envoltada de caixes de cartró. Moltes caixes de cartró de fet. Cadascuna d’elles l’he obert, l’he remenat. Cadascuna d’elles guarda un d’aquests objectes que pertany a un record.
Tot aquest temps les caixes han organitzat, cuidat, arxivat i protegit aquests records. M’adono de que mai els hi havia donat la importància que realment tenen.
Decideixo traslladar aquest imaginari a una instal•lació, plena d’aquestes caixes, on 6 d’elles tenen 1 peça escultòrica dins. Cadascuna d’un material diferent, que segons la seva densitat fa referència al pes d’un record en la meva memòria. Totes elles al costat de la cadira, que és la peça protagonista que fa de nexe entre el diàleg artístic, la memòria i les peces.
Acabo escenificant les golfes, on he estat tants mesos tancada amb els meus records. D’aquesta manera, us convido a tots a obrir aquestes caixes i mirar què hi ha dins.
Gràcies a tothom que m’ha acompanyat en aquest projecte, que per la meva sort sou molts.
Gràcies als de casa,
als amics,
i a l’avi.
Oficialment, sóc escultora
@t000kkn 📷
