🐔ASSAJAR ÉS DE COVARDS: LA GALA FINAL🐔
Ja fa un mes que va començar la llegenda: Assajar és de covards, un lloc on saps com entres però no saps com en sortiràs. Parlo a nivell escènic, perquè a nivell personal, saps perfectament que sortiràs més feliç i amb més esperança.
Trobarem a faltar aquest espai però la feina real i simbòlica que ha fet és incalculable. Com que la Gema ho va explicat perfectament a
@somnis_de_teatre , deixaré que les seves paraules parlin per si soles: "L’èxit del corral no es pot ni es podrà mesurar mai en el número d’entrades venudes, ni en els guanys econòmics, ni tan sol en la repercussió mediàtica del que feien. Assajar és de covards era i havia de ser als marges, havia de ser punk per definició, perquè el que proposaven era massa revolucionari per ser mainstream, i no em refereixo al contingut ni a la forma de les seves peces (que sovint també) sinó a la seva idea que el teatre i la cultura són un dret, una forma de teixir comunitat, un espai segur i d’experimentació que haurien de ser inclusius a tots els nivells, permetre la conciliació familiar, estar al marge de les lògiques capitalistes…
Assajar és de covards estava dissenyat per fracassar, perquè tot el que proposen va profundament a la contra del món en que vivim, però elles es van proposar fer la revolució des d’un àtic del carrer de les flors (tot i que estic segura que no van fer servir aquests termes) i això és el que van fer. Una revolució petita però constant."
Gràcies sempre
@lauravilakremer @blanca_garcia_llado @salvador.s.sanchez @sara.sansuan @rociomanzano1 , Raquel Loscos i Empar Capilla.
📸 espectaculars del
@larito_photo 
