hola… demà per fi es publica relíquia. el presentaré per aquests llocs i demà mateix ho celebrarem al ccccccb amb el miquel missé, @anna.andreu_ i @marina.arrufat MOLTA EMOCIÓ
també surt l’audiollibre que hem narrat @omarayuso (en castellà) i jo (en català). ha quedat bonic. i aquesta última foto l’entendreu quan acabeu el llibre… la volia posar a l’última pàgina però al final no. espero de tot cor que us agradi. em sento ESTRANY
com sempre gràcies a @anagramaeditor per ser el millor equip i a la meva família per ser tan genial 🤍🤍🤍🤍🤍
demà es publica la traducció de paradís (foto 1) i comença una gira emocionant (foto 2) on m’encantaria trobar-vos i celebrar l’amistat (foto 3) com si fóssim la rita i el líton o com dos angelets que escriuen la seva història (foto 4)
avui fa tres (!!!) anys que es va publicar napalm i just avui torno a casa després d’un mes pels balcans i itàlia parlant d’aquesta cosa que em va canviar una mica la vida. el temps passa que fa por, però vull pensar que sempre a favor nostre
Això és una història de dos amics, la Rita i el Líton, que sembla que tota l’estona es diguin a cau d’orella aquell vers de la Louise Glück: “La nit no és fosca; el món és fosc. Queda’t amb mi una mica més”.
La segona foto són uns dibuixets de la Isabel de quan editàvem el llibre, com per dir que aquesta novel·la ha estat gràcies a moltíssima gent que l’ha estimat molt.
es veu que Lispector deia que berna era un lloc horrible on viure perquè a la ciutat li faltava tenir un dimoni, que per això era tan avorrida tan trista tan silenciosa, i que preferia el sud d’itàlia, on, quan la van veure, havent acabat la guerra, algú va dir: “aquesta és la classe de dona amb què comptem per refer el país”. uns anys més tard va escriure que estava asprament viva…
