El Museu de l’Art Prohibit tanca indefinidament.
Lamentem comunicar-vos que el Museu de l’Art Prohibit tanca indefinidament aquest 27 de juny. Es tracta d’un tancament no desitjat però inevitable ateses les pèrdues econòmiques provocades per l’escrache instal·lat davant del museu des de fa quatre mesos i dirigit pel sindicat SUT.
Durant aquest temps, les coaccions i injúries derivades d’aquesta contingència han afectat al funcionament habitual de l’equipament i les pèrdues són insostenibles.
Malgrat les circumstàncies, l’equip del museu i el seu promotor, Tatxo Benet, us volem agrair la feina compartida i la vostra col·laboració, i esperem retrobar-vos aviat.
Després d’un any i mig de la seva inauguració, l’únic museu del món dedicat a exposar obres que han estat prohibides, tanca amb la voluntat de transformar-se en una col·lecció nòmada amb exposicions itinerants arreu del món. Una col·lecció que es mantindrà viva i serà un punt de trobada per plantar cara a la censura.
L’art és un canal fonamental del moviment queer.
Un espai on expressar allò que sovint ha estat silenciat: cossos, identitats i desitjos dissidents.
Al Museu de l’Art Prohibit pots veure obres d’artistes com Zanele Muholi, David Wojnarowicz o Fabián Cháirez, que a través de les seves propostes denuncien i fan visibles realitats marginals.
L'art que incomoda i pateix prohibicions sovint, també és una eina contra la censura.
Llibertat, reflexió i debat.
Ahir vam rebre la visita d’estudiants de Hong Kong i la @uicbarcelona per parlar de censura, art i pensament crític.
Perquè l’art que ha estat prohibit ens ajuda a entendre millor la societat que som —i la que volem ser.
🌈 Al Museu de l’Art Prohibit creiem en un art que sacseja, incòmoda i transforma.
Per això hem obert les nostres portes a la presentació del Pride 2025. Perquè l’orgull també és cultura, memòria i dissidència.
Reivindiquem la llibertat d’expressió, l’amor sense censura i la força col·lectiva de totes les veus que han estat invisibilitzades.
L’art, quan és lliure, fa avançar el món.
📍 Seguim celebrant, pensant i lluitant. Des del Museu, també fem Pride.
Després de la cancel·lació de l’exposició ‘La censura és la comissària d’aquesta mostra’ a Escaldes (Andorra),s’ha efectuat el desmuntatge de les obres i avui estan tornant al Museu de l’Art Prohibit.
La mostra havia de ser la primera itinerància internacional del museu, però el passat 22 de maig, a pocs minuts de la inauguració, la cònsol major Rosa Gili va ordenar despenjar la portada de Charlie Hebdo, publicada arran dels atemptats del 2015.
Quan es censura una sola obra, el sentit de tota l’exposició queda desvirtuat. Per coherència amb el compromís del Museu de l’Art Prohibit amb la llibertat d’expressió, es va optar per cancel·lar la mostra en la seva totalitat.
Gràcies a totes les persones que defensen la llibertat artística i alcen la veu contra la censura.
🎤 L’Adrián ens explica com ha viscut les seves pràctiques al Museu de l’Art Prohibit.
Estudia Direcció d’empreses turístiques amb especialització en màrqueting digital. Ha passat cinc mesos al MAP, donant suport en esdeveniments, CRM i estratègies per obrir el museu a nous públics.
Però no només ha après processos: ha après aliances. No només ha vist dades: ha vist discursos.
I no només ha aplicat màrqueting: ha entès què passa quan el que comuniques no busca vendre, sinó remoure.
💼 Fer pràctiques també pot voler dir qüestionar com es fa cultura.
—
🎤 Adrián nos cuenta cómo ha vivido sus prácticas en el Museo del Arte Prohibido.
Estudia Dirección de empresas turísticas con especialización en marketing digital. Lleva cinco meses en el MAP, dando apoyo en eventos, CRM y estrategias para acercar el museo a nuevos públicos.
Pero no solo ha aprendido procesos: ha aprendido alianzas. No solo ha visto datos: ha visto discursos.
Y no solo ha aplicado marketing: ha entendido qué pasa cuando lo que comunicas no busca vender, sino remover.
💼 Hacer prácticas también puede significar cuestionar cómo se hace cultura.
#museudelartprohibit #pràctiquesambmirada #màrquetingcultural #institucionsqueincomoden
🎞️ La presentació de “WAD-RAS. Dones invisibles” és molt més que un fotollibre: és una reivindicació.
Una veu col·lectiva que surt de dins el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, per trencar el silenci i fer visibles les internes que la societat sovint ignora.
Un projecte de @fundaciosetba i Editorial Lumínic que uneix fotografia i testimoni per preguntar:
Què vol dir llibertat quan te l’han arrabassat?
📸 @sandrabalsells retrata tres germanes, internes a la mateixa presó.
⚖️ @oranichmagda : “D’un tema dur com la presó n’heu fet una cosa artística… això no té preu.”
#WadRas #DonesInvisibles
#MuseuArtProhibit #ArtProhibit #ArtQueIncomoda #Censura #BarcelonaCultural
Unas cuantas reflexiones y sobre todo, todo mi apoyo a todas las artistas censuradas y al @museuartprohibit todo mi cariño por sufrir la censura de la obra censurada, valga la redundancia. Con la libertad de expresión siempre.
El pròxim dimecres 4 de juny a les 19 h acollim la presentació de WAD-RAS. Dones invisibles, un fotollibre que dona veu i rostre a les internes del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. Un projecte que converteix la fotografia en eina d’empoderament i resistència.
⠀
Amb la participació de:
✦ @sandrabalsells , fotoperiodista
✦ @oranichmagda , advocada i activista pels drets humans
✦ @martafabregas.artista , directora artística del projecte
✦ Eleuteria Pérez, directora de Wad-Ras
✦ @cristinasampere , directora de la @fundaciosetba
⠀
Una cita per mirar de cara les històries silenciades i parlar de memòria, drets i dignitat.
⠀
📍 Museu de l’Art Prohibit
El Museu de l’Art Prohibit no es deixa censurar.
El passat dijous 22 de maig, minuts abans d’inaugurar ‘La censura és la comissària d’aquesta exposició’ es va produir un acte de censura que ha provocat la cancel·lació de la mostra.
La cònsol major del cómú d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va fer despenjar la portada de Charlie Hebdo, on apareix el missatge ‘Tout est pardonné’ i una figura de Mahoma sostenint un cartell on es llegeix “Je suis Charlie”. Aquesta portada del setmanari satíric anava de la mà de les fotografies de Daniel Ochoa de Olza de les víctimes del Bataklan.
Com apunta el comissari de la mostra, Carles GUERRA ROJAS, “Quan jo com a curador, poso la portada de Charlie Hebdo al costat de les fotos de les fotografies de Daniel O., estic dient que això forma un cos únic…. Treure la portada és treure-li alguna cosa a les fotos de les víctimes. I així amb tota l’exposició”.
📣 L’artista Daniel G. Andujar, present aquell dia, ha fet pública una carta dirigida a la cònsol major Rosa Gili.
Aquesta carta és molt més que una denúncia. És un acte de responsabilitat. Una defensa ferma d’aquells i aquelles que creiem que l’art ha de tenir dret a incomodar. Les seves paraules són un gest de compromís per la llibertat d’expressió, del respecte institucional i del paper fonamental de la cultura en qualsevol societat democràtica.
El compromís del Museu de l’Art Prohibit amb la llibertat d’expressió és total, és per això que no podem admetre que es prohibeixi una obra determinada sense que afecti a tota la col·lecció.
La llibertat d’expressió no es defensa sola. La defensem entre tots i totes.
Volem agrair profundament el suport rebut aquests dies.
🔴 A cada persona que ha compartit la notícia.
🔴 A cada mitjà que ha explicat el que ha passat.
🔴 A cada veu que ha defensat l’art lliure, sense condicions.
La censura de l’exposició a Andorra no només ens afecta a nosaltres: afecta el dret col·lectiu a la llibertat creativa i crítica. Però gràcies a vosaltres, el debat és més viu que mai.
📢 Continuem treballant perquè l’art pugui incomodar, interpel·lar i, sobretot, existir lliurement.
El Museu de l’Art Prohibit diu: gràcies per no callar.
El Museu de l’Art Prohibit no es deixa censurar
La mostra ‘La censura és la comissària d’aquesta mostra’ La primera itinerància internacional del Museu de l’Art Prohibit que s’havia de poder visitar fins al 20 de setembre ha estat cancel·lada.
El passat dijous 22 de maig, pocs minuts abans d’inaugurar la mostra la Cònsol major del comú d’Escaldes, Rosa Gili, va fer despenjar la portada de Charlie Hebdo, la portada de la revista que va sortir una setmana després dels atemptats.
El compromís del Museu de l’Art Prohibit amb la llibertat d’expressió és total, i el museu no pot admetre que es prohibeixi una obra determinada sense que afecti a tota la col·lecció.
El comissari de la mostra, i director artístic del museu, Carles Guerra, apunta que: “Quan jo com a curador, proposo la portada de Charlie Hebdo al costat de les fotos de les víctimes estic dient que això forma un cos únic…. Treure la portada és treure-li alguna cosa a les fotos de les víctimes. I així amb tota l’exposició.”
