El que més l'atreu de l'ofici d'il·lustradora és el color, i és pel color que va arribar a especialitzar-se en la il·lustració de natura. Al seu llibre 'VIDA Herbari il·lustrat', les flors esclaten sobre uns fons negre, però els seus pinzells també han dibuixat bèsties i arbres en quadres i papers pintats.
Establerta a Lladó (Alt Empordà), Joana Santamans ha dedicat la seva obra a reflectir la natura a través de murals, aquarel·les, olis i pintures acríliques. I és aquí, a Lladó, on l'artista ha trobat una nova via d'expressió: el cos.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar aquestes històries.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te a l'enllaç de la biografia.
Text: Teresa Artigas
Foto: @marionavillavieja
En l’encisador mosaic agrícola de turons ondulats que s’estén entre l’Empordà i el Pla de l’Estany trobem el mas Estevanet, la llar de l’Ana Gayoso i l’Albert Miralta.
Aquí la parella ha construït casa seva amb els principis de la bioconstrucció, i cultiva els camps sota la premissa de la permacultura.
Però el més sorprenent és com ha transformat la finca en un gran jardí ecològic que alimenta un laboratori peculiar: hi practiquen l’alquímia de les aromes.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar històries com aquesta.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te a l’enllaç de la biografia.
Text: Roser Bech Padrosa
Fotos: @martatorrent_santarita / @eljardindelaslilas
En el número 22 d’Arrels, dediquem les pàgines a les flors: el vincle més persistent de la memòria urbana amb el passat inevitablement rural de les ciutats.
Vida
Les històries dels protagonistes del món que torna. Persones i comunitats que treballen plegades per mantenir viu el vincle amb el territori i que busquen habitar un món amb l’equilibri i el respecte per bandera. Relats que ens demostren que el món rural continua sent espai de vida i de futur.
Terra
El dossier central explora l’univers de les flors: Els principis actius del Terraprim, il·lustracions que retraten la natura, savis de les plantes, roses que perfumen el món, les flors de sant Francesc, les Carolines de la Rambla i tulipes al Pedraforca.
Mans
Oficis i sabers per viure el dia a dia del món que torna: La reivindicació de la pagesia, un refugi de vidre, joies que capturen la natura, roba guardiana de la tradició, una delicadesa asiàtica, històries que ens inspiren entre el camp i la ciutat, i un quadern de camp que defensa la natura de cada dia per tocar de peus a terra.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar aquestes històries.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te a l’enllaç de la biografia.
Tal com ens demostra la literatura de Rodoreda, les flors, tan atractives com efímeres, ens desperten malgrat tot, sensacions més perennes.
En aquest número, la Carolina de la famosa parada de la Rambla explica com les flors han servit per celebrar-ho tot, encara que, amb el pas dels temps, els motius per fer festa puguin haver canviat.
Celebrem que aquesta memòria perviu en personatges com fra Valentí Serra de Manresa, un dels caputxins que tenen cura de l’hort frondós que la seva comunitat conserva a Sarrià o de la il·lustradora Joana Santamans, qui després de dibuixar tanta natura, ha acabat vivint entre boscos i els camps de l’Alt Empordà per admirar-se l’obra que li regala el paisatge.
Sigues part d’Arrels.
Subscriu-te al perfil.
“Després d’un hivern plujós, que augura una primavera fèrtil, lluny dels deserts erms sobre els quals les darreres setmanes plouen més bombes que no pas aigua del cel, fixem la mirada en les flors que, per petites que siguin, ens recordaran que el cicle de la vida es resisteix a aturar-se. I, amb una rosa, celebrem-ho com si fos Sant Jordi cada dia”.
@sucatti
Sigues part d’Arrels.
Subscriu-te al perfil.
Es va enamorar d’aquest ofici abans d’imaginar que s’hi dedicaria professionalment. Per a Elias Bonet, és més aviat un estil de vida que li va servir per reconduir una trajectòria cap a un ritme i uns objectius que el satisfan molt més.
La crisi econòmica mundial del 2009 va provocar la cancel·lació dels seus projectes de disseny i Bonet va aprofitar l’ocasió per tancar l’oficina i muntar un taller de construcció de guitarres.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar aquestes històries.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te al link de la bio.
Text: @eliasbonetluthier
Fotos: @martatorrent_santarita
La Raquel Servitja Dalmau, veterinària nascuda a Barcelona amb arrels manresanes, va establir-se a Claret de Cavallers, un nucli de Sant Mateu de Bages deshabitat durant més de quaranta anys, el 2016. Allà hi va muntar @lapetitagranjadeclaret dedicada a la ramaderia extensiva i ecològica, criant i pasturant cabres i vaques.
El seu ramat el formen una vintena de cabres, onze vaques, un cavall, gallines, dos gossos i un parell de gats i utilitza olis essencials extrets de plantes aromàtiques com a estimulant immunitari i complement per a malalties greus en el bestiar.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar aquestes històries.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te al link de la bio.
Text: @ariadna_gombau
Fotos: @beigott_noemielias
@liscereja és escriptora, consultora, cuinera, viatgera i sommelier, i és considerada una pionera en el món del vi natural al Brasil.
Un dels seus projectes, un restaurant que ja no existeix, va ser pioner a tancar el cicle de producció i consum amb aliments 100% orgànics, treballant amb 300 productors de l’entorn de São Paulo.
És autora dell llibre Vinho natural el 2024, la primera obra en portuguès dedicada exclusivament a vins naturals, orgànics i biodinàmics amb el que promou debats que connecten el vi amb una perspectiva colonial amb els que qüestiona les normes de la cultura industrial i celebra les tradicions ancestrals.
És gràcies als nostres subscriptors que et podem descobrir persones com aquesta.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te al link de la bio.
Text: @marc.casanovas.anguera
Foto: @fabioknoll
La família Mora està lligada al fang i al foc des del segle XVII, quan es van establir a Manises. Fernando Mora, el rebesavi, va ser el primer de la nissaga a dedicar-se a la producció de pisa daurada, i el besavi, Arturo Mora, va registrar oficialment les peces el 1898. L’actual Arturo Mora, el guardià de la tradició i un dels darrers coneixedors d’aquesta tècnica, conserva un quadern de fórmules del seu besavi que revela secrets de l’alquímia de les barreges per al reflex metàl·lic.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar històries com les de @ceramicamora
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te al link de la bio.
Text: @obrigar
Foto: @alfonsrodriguez
Al Pirineu, allò que semblava perdut pot tornar a arrelar. Job Roig i Eva Tarragona recuperen antigues varietats de pomes pràcticament perdudes, com les ‘senyoretes’ i, amb elles, una tradició gairebé desapareguda al Pallars Sobirà: la sidra artesana.
Una història de memòria, paisatge i resistència que val la pena descobrir.
Gràcies als nostres subscriptors et podem explicar aquestes històries.
Vols formar part de la comunitat Arrels?
Subscriu-te al link de la bio.
Text: @agnes_rotger
Fotos: @dani_codina
A la Serra da Estrela, entre roques enormes i cims ventats, una antiga fàbrica tèxtil ha tornat a encendre llums i telers. La Isabel i en João, lisboetes enamorats de la muntanya, van apostar per recuperar aquella nau adormida i la llana de les ovelles bordaleiras que la feia bategar: pastors, esquiladors i màquines tornen a estar connectats per un mateix fil.
El renaixement de Burel Factory ha donat feina, ha permès que joves aprenguin un ofici antic i ha convertit un teixit rural en moda, arquitectura i art. Un projecte que eleva la llana a cultura i torna dignitat a tota una vall.
Coneix la història d’aquesta fàbrica que ha teixit un futur nou al número 21 d’Arrels.
Article i fotografies: Gema Arrugaeta
#arrels #elmonquetorna #reneixer #llana #artesania #serradaestrela
En el número 21 d’Arrels, el fil conductor és clar: la vida reneix, una i altra vegada, a mans de la gent que estima el territori.
Vida
Històries de persones que han triat quedar-se o tornar al món rural i marí, que hi aixequen projectes nous, defensen drets i teixeixen comunitat en temps incerts. Veus que ajuden a llegir el present i a imaginar futurs possibles.
Terra / Renéixer
El dossier central recull renaixements concrets: llana antiga convertida en teixits nous, sidra que torna al Pallars, arquitectura tradicional posada al dia, ceràmica que converteix la terra en llum, oficis que es neguen a desaparèixer, un quarter que salva vides i una pastora que repopla un llogaret abandonat.
Mans
Oficis i sabers que donen forma al món que torna: un lutier que explica el seu ofici en primera persona, bosses fetes a consciència, fusta vella convertida en peça única, el lledoner com a arbre de paisatge i un quadern de camp d’hivern per seguir el ritme de la natura.
Renèixer és tornar a mirar el món rural i marí com un espai de vida, dignitat i futur compartit.
#arrels #elmonquetorna #reneixer #vida #terra #mans #quaderndecamp
