![Ai, el Marc…Tant de bo el poguéssim fer miniatura i endur-nos-el a la butxaca, sempre. Perquè, a cau d’orella, et digui: respira, relaxa’t, confia. I t’acariciï. La veu de la intuïció, la de l’impuls, la de l’experiència, una veu de cos i de cor, de voler ser-hi, de presència. Que, quan arriba i per fi li fas cas, de sobte t’ho creus. Sembla màgia: “t’atravessa el raig de llum”. D’un humà, per a un altre: amb veritat.Vam fer un curs amb uns companys als quals he trobat a faltar cada dijous de cada setmana des que vam acabar. Vam fer bé les coses. Vam sentir de veritat. Aquest era el camí i el premi. I com diu el Marc, ell va ser “farero”. Un espai on ens volen, als que fem soroll, on no ens volen sense “problemes”, sinó que el conflicte és una oportunitat, i mantenir-se desperta, disposada, conscient, oberta, és un triomf.Som pocs els que defensem que sentir és un art. I no tothom és artista. Som pocs els valents i les valentes, que decidim viure el dia a dia amb sinceritat, i no entendre cap punyetera emoció de les que sentim. I fer-te el lio, i agobiar-te, sense deixar-ne de sentir cap ni una. El que vindria a ser una “intensita”, avui en dia. Però ens costa escollir-ho, ens enganxem massa ràpid a aquesta mala mania de “pensar el que sentim”. Tornar les emocions criticables, objecte de judici i estigma social. A vegades, només per fer-li entendre a un altre... És incoherent, en essència… “Emocions pròpies reduïdes en paraules perquè les comprengui racionalment algú aliè?”Mira, no durarem per sempre i anem massa afamats tots d’amor. I la commoció, també s’enganxa. Això t’ensenya el Marc. I l’alegria, i l’orgull i la feblesa, i la pau, i la gratitud i la sorpresa. Escull si vols entendre-les o compartir-les. A temps estem sempre, d’equivocar-nos. Molt, i moltes vegades. I sobretot, de somriure’t, i dir-te t’estimo. Que joder, que és el més gran. Gràcies Marc, gràcies a totes!!!]()
Ai, el Marc…
Tant de bo el poguéssim fer miniatura i endur-nos-el a la butxaca, sempre. Perquè, a cau d’orella, et digui: respira, relaxa’t, confia. I t’acariciï. La veu de la intuïció, la de l’impuls, la de l’experiència, una veu de cos i de cor, de voler ser-hi, de presència. Que, quan arriba i per fi li fas cas, de sobte t’ho creus. Sembla màgia: “t’atravessa el raig de llum”. D’un humà, per a un altre: amb veritat.
Vam fer un curs amb uns companys als quals he trobat a faltar cada dijous de cada setmana des que vam acabar. Vam fer bé les coses. Vam sentir de veritat. Aquest era el camí i el premi. I com diu el Marc, ell va ser “farero”. Un espai on ens volen, als que fem soroll, on no ens volen sense “problemes”, sinó que el conflicte és una oportunitat, i mantenir-se desperta, disposada, conscient, oberta, és un triomf.
Som pocs els que defensem que sentir és un art. I no tothom és artista. Som pocs els valents i les valentes, que decidim viure el dia a dia amb sinceritat, i no entendre cap punyetera emoció de les que sentim. I fer-te el lio, i agobiar-te, sense deixar-ne de sentir cap ni una. El que vindria a ser una “intensita”, avui en dia. Però ens costa escollir-ho, ens enganxem massa ràpid a aquesta mala mania de “pensar el que sentim”. Tornar les emocions criticables, objecte de judici i estigma social. A vegades, només per fer-li entendre a un altre... És incoherent, en essència… “Emocions pròpies reduïdes en paraules perquè les comprengui racionalment algú aliè?”
Mira, no durarem per sempre i anem massa afamats tots d’amor. I la commoció, també s’enganxa. Això t’ensenya el Marc. I l’alegria, i l’orgull i la feblesa, i la pau, i la gratitud i la sorpresa. Escull si vols entendre-les o compartir-les. A temps estem sempre, d’equivocar-nos. Molt, i moltes vegades. I sobretot, de somriure’t, i dir-te t’estimo. Que joder, que és el més gran. Gràcies Marc, gràcies a totes!!!
7 months ago
