ÉS POSSIBLE ANOMENAR FOC A UNA FLAMA QUE NO CREMA?
UNA EXPOSICIÓ AMB FOC A CURA
D’ESTRUCTURAS3000
amb @maxazc i @silvietarragona
Hi ha una insistència a parlar de «pensament crític», d’«emergència», de «revolució». Sovint, aquestes paraules s’han institucionalitzat tant, que ja no encenen res i esdevenen una motllura. Aquesta exposició vol interrogar el lloc on aquestes paraules es buiden. Vol pensar el foc —no com a metàfora domèstica o espectacular—, sinó com a acte, com a fricció, com a esdeveniment que desborda.
Les obres cremades de Sílvia Tarragona i la conferència de Max Azemar encenen la paraula.
Treballar amb foc —i no només parlar-ne— és una responsabilitat.
Què significa que una
institució validi un incendi?
Pot l’emergència institucional contenir la
veritable emergència de la dissidència?
Aquesta exposició posa en tensió les noves institucionalitats que s’anuncien transformadores, però acaben operant com qualsevol altra estructura de poder.
Només ens queda assumir el foc com a condició de pensament, de pràctica i de dubte.
