D’ençà que soc un marrec que he sentit una fascinació profunda pels personatges antagònics, aquells que anomenem “dolents”. Davant la televisió, quedava absort i bocabadat davant la seva energia imponent. Si ho preguntessin a mons pares, penso que ells dirien que en Darth Vader i la Reina Malvada de la Blancaneus varen ser els personatges que van pronosticar que jo esdevindria actor. A llavors, mirava d’encarnar-los, buscant en mi tot allò que jo no era. Des de la intuïció, des del joc.
Anys després, miro de comprendre-ho amb voluntat poètica i antropològica. Hi ha quelcom en la seva complexitat, en els seus passats tumultuosos i en l’odi visceral que desperten en l’espectador que em resulta fascinant. Em pregunto, doncs, si no és des de la mancança i l’autopercepció de nosaltres mateixes, que els acabem estimant malgrat la seva malesa. O bé, si aquest odi profund que poden generar, no deixa de ser una reacció inconscient de rebuig a allò que totes podríem potencialment esdevenir, ens ho neguem o no, donades les circumstàncies.
Interpretar l’Hugo Canals al Com si fos ahir de TV3 (
@som3cat ) ha estat un regal. Jo també romanc amb dubtes que no sé si obtindran resposta. Aquí teniu un petit resum d'aquest viatge. Al final, una sorpresa ben tendre. Tanmateix, vull agrair l’aprenentatge a tot l’equip, als companys i companyes d’escena, i a totes aquelles persones que m’han aturat pel carrer o que m’han escrit per xarxes per felicitar-me o bé per dir-me que “l’odien molt, però que ho faig molt bé”. I a
@novaactors , sempre. Quines ganes de continuar jugant... El Marc petit n’estaria orgullós.
