"Arma de resistència" es mi versión de "Joven caballero en un paisaje" de Vittore Carpaccio para el @museothyssen #versionathyssen22 #versionathyssen
250 metros de cuerda de plancha y mucha paciencia para crear esta armadura de rutina, arma de resistencia. En el retrato original, un caballero se alza como héroe. En mi versión, una mujer se defiende con lo que la ata.
❤️ Esta foto no habría sido posible sin la ayuda y la confianza incondicional de @casideluto
Rebuscant en un antiquari de Barcelona, vaig trobar un petit daguerrotip que celebrava —amb la inscripció "Fotógrafo autómata, privilegio de invención" —el que suposaria un canvi radical en la nostra manera de relacionar-nos amb la pròpia imatge.
La fotografia original, un retrat d'un seriós senyor burgès de mitjans del segle XIX, ha estat coberta pel meu autorretrat. Un gest petit i deliberat: substituir la mirada que ha dominat la representació durant segles per la pròpia. L'autorepresentació com a acte de resistència.
~ Rebuscando en un anticuario de Barcelona, encontré un pequeño daguerrotipo que celebraba — con la inscripción "Fotógrafo autómata, privilegio de invención" — lo que supondría un cambio radical en nuestra manera de relacionarnos con la propia imagen.
La fotografía original, un retrato de un serio señor burgués de mediados del siglo XIX, ha sido cubierta por mi autorretrato. Un gesto pequeño y deliberado: sustituir la mirada que ha dominado la representación durante siglos por la propia. La autorrepresentación como acto de resistencia.
Lumaca és de les primeres (i poques) paraules que vaig aprendre en Italià. Significa cargol, qui decreta que la vida segueix.
Oli sobre lli en marc antic
30x24cm
"Tríptic" és una peça que proposa una reflexió sobre el pas del temps: les dues figures, suspeses a l’aigua, evoquen la fugacitat de la joventut i la transformació constant del cos i de la identitat.
En apropar-s’hi, l’espectador/a es reflecteix al mirall que amaga l'interior i completa el tríptic, integrant-se en aquest flux temporal i confrontant la seva pròpia imatge dins del pas inevitable del temps.
Fotografies impreses en paper d'arròs, transfer i moble antic per les claus.
22,5x30cm
-
“Tríptic” es una pieza que propone una reflexión sobre el paso del tiempo: las dos figuras, suspendidas en el agua, evocan la fugacidad de la juventud y la transformación constante del cuerpo y de la identidad.
Al acercarse, el/la espectador/a se refleja en el espejo que oculta el interior y completa el tríptico, integrándose en este flujo temporal y confrontando su propia imagen dentro del paso inevitable del tiempo.
Fotografías impresas en papel de arroz, transfer y mueble antiguo para las llaves.
.
.
.
#artecontemporaneo #upcyclingart #contemporaryart
📍"Una mirada pròpia" a l'espai @amicsenricadserariba fins el 31 de maig!
Gràcies a totes les persones que heu vingut, a les que vindreu, a les que formeu part d'aquest camí i a les que heu ajudat a fer-ho possible 🤍
Gràcies a la Júlia, al Guillem i a l'Alicia per recolzar-me i ajudar-me sempre de manera tan incondicional.
Gràcies a la mama, a la padrina, a la iaia, a les amigues i a totes les dones que m’heu ensenyat a lluitar, a qüestionar, a decidir, a buscar i a aixecar-me sempre que caic.
Gràcies gràcies gràcies ❤️
❤️🔥 INAUGURO EXPOSICIÓ ❤️🔥
Del 21 de març al 21 de maig
A Barberà de la Conca a l'espai @amicsenricadserariba 🫶🏼
.
.
.
#artcontemporani #creativeprocess #upcycledart #artandfeminism #artecontemporáneo
Objecte desconegut
Oli sobre fusta empaperada trobada al carrer
73x32 cm
Aquest projecte neix de la necessitat de qüestionar com les dones hem estat mirades i representades, i de posar en tensió l’imaginari que defineix què és desitjable en una dona i l’evolució inevitable dels cossos.
A través de la pintura i de l’ús de mobles i objectes vells com a suport, es proposa una reapropiació iconogràfica i narrativa d’aquests cossos i espais, històricament construïts des d’una mirada masculina.
Com escriu Susan Sontag, “el fàstic contra les dones que es fan grans és la punta de la llança d’un conjunt d’estructures opressives destinades a mantenir-les al seu lloc”.
𝘌𝘯𝘨𝘭𝘪𝘴𝘩 𝘣𝘦𝘭𝘰𝘸
___
Unknown object
Oil on found papered wood
73 × 32 cm
This project emerges from the need to question how women have been seen and represented, and to place in tension the imaginary that defines what is considered desirable in a woman and the inevitable evolution of bodies.
Through painting and the use of old furniture and objects as supports, the work proposes an iconographic and narrative reclamation of these bodies and spaces, historically constructed through a male gaze.
As Susan Sontag writes, “the disgust directed at aging women is the sharp edge of a whole set of oppressive structures designed to keep them in their place.”
_____
#contemporyart #artcontemporani #artandfeminism #upcycledart #creativeprocess
