El pasado 23 de abril, Día de Sant Jordi, presentamos con mucha ilusión el segundo volumen de la publicación “Bestiario: Miradas Extraterrestres”.
Un proyecto que diseñamos con mucho esfuerzo y dedicación, @sanchh___ , @desstuff__ , @userjudd17 y yo junto a @_serafinalvarez .
Esta publicación recoge los trabajos de lxs estudiantes de @bau_bcn donde crean nuevas hibridaciones de criaturas que mezclan el mundo natural con el artifical. Con la colaboración de lxs estudiantes del Máster en Creación Literaria de la @bsm_upf , generan un nuevo mundo donde esas criaturas cobran vida.
Gracias a todxs quienes han hecho esto posible.
@lainsolita.llibreria@jorgecarrion21
ISBN: 978-84-09-71434-6
/ l’escala ( observaci0ns qu0tidianes )
mai m’ha agradat la platja, però a l’estiu sempre hi torno, no perquè la busqui sinó perquè a l’Escala sempre hi és, com un observador omnipresent. ha vist passar estius, feines, trajectes i converses. jo no soc d’aquí però el poble m’ha acabat tractant com si ho fos. aquesta publi recull aquests estius viscuts des de dins, sense acabar de pertànyer-hi del tot.
disseny i maquetació: 🙋🏻♀️
fotitos @marina.walss i experimentos raros @entrescalles + @marina.walss
bcn (2026)
/ mom, i’m tired too.
(cat) projecte que neix d’una frase molt habitual: “Mama, estic cansada”, i de la discussió que sovint ve després. No per competir amb el cansament dels nostres pares, sinó per fer visible el nostre. A partir d’aquesta conversa repetida, el projecte parla del cansament invisible dels joves i del pes mental i emocional que carreguem en una etapa plena d’incertesa i pressió. Les tote bags funcionen com una metàfora: un objecte que carreguem cada dia i que representa tot allò que portem a sobre. Així, les bosses es converteixen en una manera de fer visible aquest pes i d’obrir un espai de diàleg, empatia i comprensió.
(eng) this project starts with a familiar sentence: “Mom, I’m tired”, and the discussion that often follows. Not to compete with our parents’ exhaustion, but to make our own visible. Born from this repeated conversation, the project explores the invisible mental and emotional weight young people carry during a life stage full of uncertainty and pressure. The tote bags act as a metaphor: an object we carry every day that represents everything we carry inside. Through them, the project seeks to make this weight visible and open a space for dialogue, empathy, and understanding.
barcelona (2025)
/ (what growing up took away)
a short publication on growing up and the subtle ways people, places and routines fade, using texts and the accumulation of everyday objects as a way to archive what was left behind.
/ (photobook) HIGH
“being under the effects of drugs or alcohol, especially feeling euphoric, relaxed, or mentally altered.”
eng /// a photobook that visually narrates how a person’s reality becomes distorted after drug use, from initial normality to complete strangeness.
cat /// un fotollibre que narra visualment com es distorsiona la realitat d’una persona després de consumir drogues, de la normalitat inicial a l’estranyesa més absoluta.
photography: @max_sand
ideation & design: @jconhache
printing : @tallergraficbau
“i didn’t notice when the rise stopped feeling good. only when the colours stretched, the rooms shifted, and the familiar began to slip quietly out of reach”.
/ col·lecció joves inrebels * judith moreno
(disseny de 3 sobrecobertes)partint de la paraula “guerra”, el disseny es basa en la idea de “lo humano” com origen del conflicte, entenen la guerra més enllà de lo bèl·lic; els desacords, els sentiments, les lluites amb altres o amb un mateix etc
/ visual per la cançó
“TOOTIMETOOTIMETOOTIME” de @the1975
a partir de la intro de la cançó s’ha creat una peça visual que interpeta el so de manera gràfica.
