Ceremonia de la Verdad:
1r paso: descarapelar el corazón
2ndo paso: recordar y crear “Sueños de la Verdad”
… y así repetitivamente hasta que algún día dejes de ensuciar mis sueños y vigilias
🩸
(escrit a les 5am a casa del David, quan els ovaris i la Ceremonia de la Verdad feien massa mal i no em deixaven descansar)
suposo que més amor — fins que el cor m’exploti (…) que vivir así es morir de amor com diu la Nathy -i jo si moro serà d’Amor segur-
pero empachada o hambrienta de Amor??? // corazón derretido o helado???
Aquell dia tot estava més vermell i tot el que menjava estava més bo. També va ser quan vam veure una moto portant tres cavalls per la carretera, però d’això no tinc cap foto.
Últimament calculo en infinits -sobretot a nosaltres-
De quan vam entrar a una botiga molt estranya amb molts llibres i em vaig quedar llegint una antologia poètica de no se qui i de quan ens vam quedar observant el foc i l’Elsa es va adormir a sobre meu.
Aquest poema m’agrada especialment i no només perquè parli de llunes i primaveres.
Va ser un dia molt màgic i no només perquè fos 3
L’Elsa i la lluna em fan molt feliç i al somriure la galta dreta toca les ulleres. M’he hagut de tallar els peus i sacrificar les meves Martens perquè sinó la lluna no es veu i s’ha de veure.
Crec que hi ha masses fotos - si m’hagués de definir amb una sola paraula amb indecisa n’hi hauria prou.
