ChatGPT sempre t'ofereix opcions per seguir la conversa, evita el tancament, fomentant una curiositat que no neix d'una necessitat interna, sinó d'una invitació externa permanent.
Igual que els algoritmes d'instagram, netflix, spotify... busca mantenir-nos allà.
Perquè estem en un sistema on només es recompensa el creixement. Per tant, més temps d'ús i més interacció = èxit.
La responsabilitat ecològica de fomentar la pregunta constant no es contempla com a problema, perquè no puntua cap a l'èxit.
Aquests sistemes no saben dir "ja n'hi ha prou", ni a l'usuari ni a ells mateixos.
Pd: jo també l'utilitzo.
De corazón a corazón,
de pensamiento a pensamiento,
mi palabra va a tu palabra
y mi silencio a tu silencio.
Como si tu voz en mi voz
fuese sólo un eco en el eco;
como si callando los dos
hablásemos al mismo tiempo.
He pensat molt en la maldat aquests dies.
Massa llum exterminada i falsa llum botxí.
El reflex de la maldat del món i de la indiferència general, què em provoca? Em qüestiona el sentit. Costa trobar-li un sentit a tant de caos i dolor. El mal existeix com una polaritat de la lliure voluntat; és una dissonància en el “tots som u”, però l’ombra té un patró permès en el camp total de la consciència. Un crit a recordar que l'altre no és l'altre. Però dins el somni, el mal és real i s'ha d'afrontar, i lamentablement no ho estem fent, cosa que genera una impotència brutal.
Sento que la falsa separació, sentir-me un individu, em permet crear una realitat lluminosa que em protegeix del món obscur, una bombolla aparentment segura. El meu món brilla i creix, però què és tot això en un món que s’ensorra? Això que visc és real o només una il·lusió còmoda dins un món que crema?
Vull sentir-me tot, però el tot és fosc.
La llum de sempre la veig ingènua, però és la gran eina. Vull seguir habitant la meva vida lluminosa, que el benestar no sigui evasió sinó eina de connexió, de resistència creativa, de presència lúcida.
La llum no és l'oposat de la foscor, és la consciència que la travessa.
Vull ser amor i que vosaltres també ho vulgueu ser.
Ser antena de llum lúcida però sense ingenuïtat. Que hi ha massa dolor.
I si tot és mirall, que tot canviés sí que seria somni.
Ets amant de la música?
‘Instant per dos saxos’ és un diàleg sobre la improvisació i la creació lliure entre dos músics que no es coneixien abans.
🎥 De @guiuvallve
Disponible a www.laguixeta.cat
Com un túnel del temps cap al que un dia es va sentir EL QUE NO ET POTS PERDRE i que ràpidament va ser tapat pel següent MIRA'M. Lluita amb paper i cola que reflexa també el bombardeig de les xarxes.
