🥳 El pròxim 23 de maig estrenem el videoclip de Mirall trencat, l’última cançó i el darrer videoclip del disc No tireu bombes a les flors.
🎵 Música: Fetitxe 13, Viktor Pizza.
🎬 Direcció: Mogio Visuals, CT Visuals, Xavi Jornett, Underexpodreams, Pol Florido.
🎤 Gravació & Mescla: Wood Wave Studio.
🔋 Mastering: Hardlybrezstudio.
🤝 Col•labora: Centre de Lectura (Reus).
Una setmana per tancar aquest viatge. O se n’obre un altre?
🎶 Un mes després del llançament de “Pàtria”, vaig decidir reimaginar-la en clau reggae pel 12-O, dia de la hispanitat.
🌱 Aquesta vegada volia obrir encara més el focus: vaig convidar tres artistes a cantar en les seves llengües maternes —gallec, euskera i aragonès— per reivindicar les llengües minoritzades de la península i la seva manera única d’entendre el món.
🎛️ La base partia de Danny Broken, i alguns membres de la banda de Bongo van tornar a entrar en joc, seguint aquell procés col·lectiu de “teva-meva” que ja s’havia convertit en marca del projecte.
🎬 L’estructura es va inspirar de nou en el “This Is America” de Childish Gambino, amb una construcció per capes i relats.
🗣️ Cada artista obria el seu bloc reivindicant territori i identitat: “Isto é Galiza”, “Esto ye Aragón”, “Hau Euskadi”…
🏡 Ens vam reunir tots quatre a Lacasia de la Música, un estudi rural al cor de Yeste (Aragó). Tres dies i dues nits de convivència, gravació i conversa constant. Música, debat i vida compartida.
🎥 El videoclip, dirigit de nou pel David del Fresno, es va dividir en tres espais: interior de la casa rural, exteriors del poble i procés creatiu dins l’estudi.
🌐 El resultat va ser una peça coral: poques vegades diferents llengües de la península conviuen així dins una mateixa cançó per reivindicar-se, i alhora per fer una crítica directa a les seves pròpies classes dirigents.
🌹 No tireu bombes a les flors, 23/5.
🌍 “Aberria / Patria / Pàtria” va ser una de les peces més polítiques del projecte No tireu bombes a les flors.
⚖️ La cançó descriu l’esperit colonialista de l’Estat espanyol i la connivència entre elits de diferents territoris, posant el focus en com el nacionalisme sovint s’utilitza com a eina de distracció per no afrontar les desigualtats socials i la pèrdua de drets.
🎤 Hi van col·laborar tres artistes que representen tres llengües i realitats diferents: High Paw, Monsieur leCrêpe i Krevi Solenco.
🔥 Era una declaració clara: el conflicte no era només identitari, sinó també de poder.
🌹 No tireu bombes a les flors, 23/5.
🎬 Un cop acabada la cançó, tocava imaginar com portar “Pàtria” al terreny visual.
🗳️ I em va venir una idea: crear un lyric video que parodiés l’estètica de la propaganda electoral dels principals partits polítics.
🎨 Vaig tornar a confiar en el Milvietnams pel disseny i en el Manel d’Impro Productions per a l’animació.
💡 Però el Diego de Milvietnams em va proposar anar més enllà: gravar-nos amb chroma i integrar-nos dins dels dissenys.
👔 Cada artista apareixia amb tres vestuaris diferents, inspirats en diverses estètiques partidistes.
🎥 Vam aprofitar una visita del Toni a Barcelona per presentar el seu llibre Hambre i vam rodar totes les escenes en un estudi.
✨ Amb la col·laboració de la Ló Edel en l’estilisme i la Jara Álvarez en la producció, el resultat va ser un vídeo tan crític com irònic.
📖 Quan va arribar el moment d’adaptar la cançó al còmic, el Máximo va tenir una idea brillant.
🕵️♂️ Les dues pàgines es van convertir en un gran tauler d’investigació policial, un suro ple de fotografies, retalls i objectes que connectaven totes les denúncies de la lletra.
❤️ És, probablement, la meva historieta preferida de les tretze que formen el llibre.
📅 I per acabar de reblar el clau, el 12 d’octubre vam publicar un remix reggae de “Pàtria”, amb una nova instrumental del Danny Broken i arranjaments del Sergio Lacasia, el David Garcia, el Nacho Pascual, l’Òscar Gómez, el Xavier Barrero i el Xavi Vallverdú.
🎭 En el videoclip del remix, fet per Víctor Rubio i produït per David Fernàndez, diferents personatges observaven el vídeo original de la cançó des de contextos ideològics molt diversos: militants de l’Esquerra Independentista a la Taverna Despertaferro (Aleix Mèlich, Edgar Fernández, Irene Arjona, Laia Muntàs i Mònica Pàmies), una dona franquista i ultracatòlica interpretada per Misericòrdia Martínez, i un empresari neoliberal interpretat per Esteve Virgili.
🔁 Una nova capa d’humor i crítica per acabar d’arrodonir la idea.
🌹 No tireu bombes a les flors, còmic ja disponible. Disc complet el 23 de maig.
🌍 Mig any després de “Farsa”, al setembre de 2021, vam publicar “Pàtria”, un dels temes més contundents de No tireu bombes a les flors.
🏴 “Pàtria” qüestiona l’esperit colonial de l’Estat espanyol, la connivència entre les elits catalanes i espanyoles, la hipocresia dels valors democràtics europeus i l’ús del nacionalisme com a cortina de fum per evitar abordar les desigualtats socials.
⚖️ Una crítica al poder establert i a la utilització del sentiment de pertinença per justificar repressió, retallades i vulneracions de drets.
🎶 Aquesta vegada no vam treballar amb el Danny Broken i tota la banda al complet, sinó a partir d’una instrumental del productor noruec Deadbeat, amb arranjaments de teclats del Xavi Vallverdú, guitarres del Nacho Pascual i baix del David Garcia.
🎥 L’origen de la cançó va ser gairebé accidental.
📹 El David del Fresno em va convidar a participar en una sèrie de vídeos en pla seqüència per al seu estudi creatiu Bocana.
✍️ Per a aquell enregistrament vaig escriure la primera estrofa, inspirada en l’impacte que m’havia causat “This Is America” de Childish Gambino.
🎤 Per això la lletra començava amb una picada d’ullet molt explícita: “Això és Catalunya.”
💡 Quan vaig veure el resultat, vaig sentir que aquella idea mereixia créixer.
🤝 Vaig proposar a la Bittah de Tribade que escrivís una estrofa centrada en l’Estat espanyol (“Esto es España”) i al Toni Mejías, de Chikos del Maíz, que ho fes sobre la Unió Europea (“Esto es Europa”).
🚆 La Bittah va venir a gravar a Woodwave Studio des de Barcelona, i el Toni ho va enregistrar a València amb el Loren D.
🔥 El resultat va ser una col·laboració potent, amb tres mirades complementàries sobre les estructures de poder que ens condicionen.
🌹 No tireu bombes a les flors, còmic ja disponible. Disc complet el 23 de maig.
🌹 “No tireu bombes a les flors” ja es pot aconseguir en diversos punts de venda! 📚💿
Després de molts anys de feina, aquest projecte que uneix música, còmic i memòria crítica ja és a les llibreries.
📖 El còmic-disc ja està disponible en format llibre, i el disc complet es publicarà el 23 de maig.
📍 Ja el podeu trobar a:
📚 Llibreria Gaudí (Reus)
📚 Bat a Bat (Reus)
📚 La Caseta de l’Arbre (Reus)
📚 El Soterrani (Tarragona)
📚 La Ciutat Invisible (Barcelona)
🛒 Venda online:
🔸 cooppula.cat/botiga/no-tireu-bombes-a-les-flors/
🔸 rattio.es
✨ I ben aviat també estarà disponible a moltes més llibreries.
🎶📖 “No tireu bombes a les flors” és un projecte que combina música i còmic per reflexionar sobre el poder, la memòria, les contradiccions del present i la necessitat de continuar imaginant alternatives.
🙏 Gràcies a totes les persones que ja l’heu comprat, compartit o recomanat. Aquest projecte només té sentit si circula de mà en mà.
🌹 No tireu bombes a les flors.
📖 Còmic ja disponible.
💿 Disc complet el 23/5.
🎬 Si la cançó es deia “Farsa”, el videoclip no podia ser menys.
🎭 Amb el David del Fresno vam decidir anar un pas més enllà i convertir la promoció en una autèntica performance.
📣 Vam anunciar a les xarxes que al Teatre Bartrina de Reus es faria un concurs de talents per a artistes allunyats dels codis estètics del mainstream… i que jo en seria el presentador.
📻 Fins i tot la Mariola Dinarès ho va anunciar al programa Popap de Catalunya Ràdio.
😄 Però tot era una farsa.
🎥 El suposat concurs era, en realitat, l’escenari de la primera part del videoclip.
✨ Hi van participar una bona colla d’artistes i amistats del Camp de Tarragona: Xavier Macaya, El Toubab, Kandi Álvarez, Fito Luri, Ariel Santamaria, Borys Beats, Oriol Bargalló, Mass Islike, Peri, Pires, Núria Pellisa, El Gran Gabini, Mortelo & Manzani, Alba Torres, Joaquim Sorio, Ele, Mey i Zion Dance Company.
👶 També hi apareixen el meu fill Pau i la Zelia, embarassada de la Dàlia i caracteritzada de monja.
🎤 En la ficció, els Bongo Botrako i el Xavi Ciurans també participaven en el concurs i acabaven discutint acaloradament amb el jurat, interpretat pels grans Zona Zàlata.
🍷 La segona part del videoclip es va rodar al Museu del Vermut de Reus.
🧑🍳 En aquesta escena, els membres de Bongo Botrako es convertien en cambrers, mentre que els clients impertinents que provocaven el conflicte tornaven a ser els mateixos Zona Zàlata.
📖 Quan anys després el Màximo va adaptar “Farsa” al còmic, vam conservar aquests espais i aquest argument.
🪞 I crec que va ser un encert, perquè va ajudar a unir l’univers visual de les cançons amb el del llibre.
🔁 Una cançó sobre una gran representació.
Un videoclip que també jugava a enganyar.
I un còmic que en va preservar tota la teatralitat.
🌹 No tireu bombes a les flors, còmic ja disponible. Disc complet el 23 de maig.
🎭 Quatre mesos després de “Veritats com a punys”, a finals d’abril de 2021, vam publicar “Farsa”, el quart single de la meva nova etapa com a Fetitxe 13.
🏛️ La cançó posava en dubte la qualitat democràtica de l’Estat espanyol i denunciava el poder persistent d’una oligarquia que, de manera hereditària, continua condicionant l’organització de l’Estat.
📺 Era una crítica al règim del 78, a la manca de llibertat d’expressió, al blanquejament del feixisme, a l’explotació laboral i a aquell “pa i circ” que sovint ens distreu mentre les desigualtats es perpetuen.
🎶 Musicalment, “Farsa” va ser un nou experiment col·lectiu.
🎸 Tot va començar amb un riff de guitarra del Nacho, en clau reggae-ska.
💻 Quan la proposta va arribar al Danny Broken, va derivar cap al breakbeat i el dubstep.
🎹 I en tornar a Woodwave Studio, els músics van acabar de donar-li forma amb nous arranjaments i matisos.
🔄 Una autèntica partida de ping-pong creatiu entre el Danny Broken i els ex-Bongo Botrako.
🎤 Aquesta vegada vam tenir la sort de comptar amb el Xavi Ciurans, de Gertrudis, que va posar veu a la tornada i a una estrofa, aportant-hi una energia i una personalitat extraordinàries.
🎙️ També hi van participar el meu cosí Eloi i el Peri, sumant novament les seves veus a aquest viatge compartit.
✍️ La lletra es construeix a partir de dues grans metàfores:
la primera, inspirada en el món del teatre i el cinema;
la segona, en l’univers de la gastronomia i la restauració.
🎭 Dos llenguatges per parlar d’una mateixa idea:
que, massa sovint, la realitat s’assembla més a una representació que no pas a una democràcia plena.
🌹 No tireu bombes a les flors, 23/5.
🎬 Si la cançó ja era un cop sobre la taula, el videoclip de “Veritats com a punys” també ho va ser… però en unes condicions ben particulars.
😷 Ens va enxampar de ple la pandèmia.
I això vol dir mascaretes, limitacions i adaptar-nos constantment a una realitat bastant surrealista.
🎥 Va ser també la primera vegada que treballava amb el David del Fresno, un videògraf saragossà amb un talent enorme, amb qui després hem compartit molts altres projectes.
🏙️ Vam gravar pels carrers del centre de Reus, a l’estudi… i també en un espai molt especial: Flamingos Vintage Kilo, una botiga de roba de segona mà que ens va cedir el local i d’on vam treure part del vestuari del clip.
🗣️ A la introducció de la cançó hi apareix la veu de l’Edgar Fernández en un ple municipal, posant sobre la taula una pregunta incòmoda:
què entenem per violència?
⚖️ No només la que es condemna fàcilment, sinó també aquella que s’exerceix des del poder contra les persones més vulnerables… i que sovint queda fora del focus.
🌱 A la lletra també hi ressona una frase que ha acompanyat moltes lluites:
“ens volien enterrar i no sabien que érem llavors”.
🪞 Amb els anys, però, m’ho he replantejat.
Segueixo compartint el fons… però potser avui buscaria una altra manera de dir-ho, sense córrer el risc de sonar pamfletari o amb un missatge massa mastegat.
Perquè si volem eixamplar els valors que defensem, a vegades no es tracta només de tenir raó —sinó de trobar la forma perquè el que sentim arribi a d’altres persones.
🔁 I aquest disc també va d’això:
de rellegir-nos, de revisar-nos, de no quedar-nos quiets.
🌹 No tireu bombes a les flors, còmic ja disponible. Disc complet el 23 de maig.
📢 Dos mesos després de “Crush”, vam publicar el tercer single de No tireu bombes a les flors: “Veritats com a punys”.
🔥 Tornàvem a una clau més política.
Una cançó que assenyala sense embuts la manipulació informativa, la corrupció i la precarietat.
🧠 “Veritats com a punys” és, en el fons, un judici al relat:
a com es construeix l’opinió pública des dels mitjans, a través de la desinformació i dels marcs interessats que sovint s’allunyen del que realment passa.
🎶 Per tercera vegada, el Xavi Vallverdú reunia l’ànima de la banda a Woodwave Studio: el Gorka, el Nacho, el Barrero, el David i l’Òscar.
I, de nou, partíem d’una base del Danny Broken, que ja s’havia convertit en una peça més del projecte.
⏳ Però aquesta cançó venia de molt abans.
És, de fet, la més antiga del disc.
🌊 La vaig escriure a Cambrils, l’estiu del 2016, just quan acabava de néixer el meu fill Pau.
Amb el cap i el cor en un moment vital molt intens, i amb una clara influència de l’escola saragossana, de la qual tantes hem après a construir el flow.
🎤 Per la tornada vaig tornar a comptar amb el Peri i el Mass Islike, companys de l’època de DéjàBeat.
Aquella complicitat de fa anys es va convertir en una eina clau per donar cos i matís a moltes parts del disc.
🎧 Amb cada cançó, el projecte anava agafant forma.
I nosaltres també.
🌹 No tireu bombes a les flors, 23/5
🔗 Si “Quan vam creure en nosaltres” va ser l’inici d’una nova manera de treballar, “Crush” va confirmar que allò no era casualitat.
🤝 La complicitat amb els músics es va consolidar, i sobretot vam veure clar que podíem moure’ns entre registres molt diferents sense perdre identitat. Del crit col·lectiu a la sàtira digital. I funcionava.
🎙️ També va ser la primera vegada que la meva amiga Abril Torradas gravava veus addicionals en una de les meves peces, dotant-la d’un color diferent i simulant així un cert diàleg entre els dos protagonistes de la cançó.
📺 El recorregut de “Crush” va ser molt bonic: el videoclip va arribar a sortir per TV3, i la cançó va començar a obrir portes que no esperàvem.
📻 Fins i tot el programa Popap de Mariola Dinarès, a Catalunya Ràdio, em va demanar un jingle per a la seva sintonia. Vaig regravar part de la lletra adaptant-la al programa i, durant unes setmanes, la meva veu va formar part de la seva entrada.
❤️ I això, per mi, tenia un valor especial: sonar a la ràdio que més escoltaven els meus avis. Una d’aquelles petites grans coses que et recorden per què fas el que fas.
🌹 No tireu bombes a les flors, 23/5
📱 Fa 5 anys i mig vam publicar la segona cançó del projecte No tireu bombes a les flors: “Crush”.
💔 “Crush” narra una història d’amor digital, atrapada entre pantalles, likes i notificacions. Amb humor i ironia, posa el focus en el mal ús de les xarxes i en com la hiperconnexió pot acabar sent desconnexió emocional. Un relat generacional que acaba amb un “block”… i un comiat per mail. Estem realment connectades o només tenim cobertura?
🎶 Va ser el segon cop que treballava amb part dels músics de Bongo Botrako, de nou reunits pel Xavi Vallverdú a Woodwave Studio. Aquesta vegada s’hi sumava també el productor Danny Broken, aportant un toc digital que es barrejava amb el dancehall orgànic de la banda.
✨ Encara estàvem treballant en format single, sense imaginar que acabaríem fent un disc conjunt. Però la química hi era, i es notava.
🎤 El to de la cançó s’allunyava molt de l’anterior: més humor, més sàtira, però sense renunciar a la crítica. Un storytelling de 4 minuts sense tornada clàssica, deixant que la història avancés sense pausa.
🎬 Pel que fa al videoclip, vam fer un pas més: amb el gran Toni Alarco vam apostar per una combinació de rap i claymation, una tècnica d’stop motion amb plastilina que, per primer cop, arribava a un videoclip fet aquí.
🦠 I tot això en plena pandèmia. Recordo la Zelia i jo gravant-nos a casa, ballant i cantant la cançó perquè servís de referència pels moviments de les figures. Fotograma a fotograma. Artesania pura.
🔁 Avui la recupero perquè, tot i els anys, la pregunta segueix vigent:
connectem… o només estem connectats?
🌹 No tireu bombes a les flors, 23/5
