🗣️ Volia dedicar un post específic per fer públic el darrer gran projecte amb el qual hem anat treballant més d'un any, la Júlia, en Saül i jo: el curtmetratge "𝐒𝐎𝐓𝐀 𝐓𝐄𝐑𝐑𝐀". És el nostre Treball Final de Grau que ha nascut a les instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra, i desitgem que 'transcendeixi' iniciant un llarg recorregut per festivals de cinema.
🎬 "𝐒𝐎𝐓𝐀 𝐓𝐄𝐑𝐑𝐀" és un curtmetratge de thriller-sci-fi ambientat a un 2060 distòpic, en Català, que s'ha pogut materialitzar gràcies a un gran i extens equip de persones i professionals que amb el seu temps, esforç, dedicació i ganes de manera desinteressada, han volgut aixecar un projecte d'aquesta magnitud. El curt és de tots i totes.
🤲🏻 Personalment com a Ferran, vull agrair infinites vegades a la UPF, a totes les persones de l'equip i a la gent que ens ha recolzat per fer-ho possible. I per descomptat als 3 actorazos, per tot: La Patricia Santos, en Pep Linares i l'Òscar Franco. Tot plegat és un somni i un privilegi.
ℹ️ Pendents de tancar la post-producció i amb ganes de començar amb els continguts promocionals, des de la direcció del curt anirem informant del detalls del projecte i totes les novetats, pròximament ;)
🗓️ ... 2026.
🎥 SOTA TERRA || 2060: en un futur distòpic, una mare solitària s'enfronta a un gran dilema quan ha de triar entre protegir el seu fill, perseguit per un sistema opressiu, o mantenir els seus principis morals.
✍️ Disseny del pòster @jordo_dibuja
#sotaterra #sotaterrashortfilm #shortfilm #cinemacatala #curtmetratge
Sembla mentida perquè recordo perfectament el primer dia, les sensacions. 4 anys després la meva etapa universitària conclou: classes, pràctiques, festes, viatges, rodatges, i centenars d’experiències tant professionals com personals. He gaudit com un nen i m’he sentit més privilegiat que mai. Ni 1000 vídeos, fotos i paraules podrien explicar tot el que he viscut.
He après moltíssim, se m’han obert moltíssimes portes al món audiovisual que tant m'ha agradat sempre des de petit, i tot allò que sigui a partir d’ara com a professional li dec a la Universitat Pompeu Fabra i a tots els professionals. Apunt: universitat pública de Barcelona, Catalunya, que ara cal reivindicar més que mai.
I el més important - tot i que soni a tòpic - ho dic des del cor: sento que he crescut com a persona. I vull continuar fent-ho. Potser, al final de tot, és realment el que importa.
Durant tot aquest temps també he tancat etapes com el futbol, m’han trencat el cor però també m’he enamorat; m’han decebut però també he conegut a gent increïble que avui en dia encara m'acompanya. He tingut encerts i errors, però no canviaria res: ho repetiria tot un milió de vegades.
Faig també una menció especial: estaré sempre eternament agraït d’haver-ho viscut conjuntament amb els meus millors amics compais, al meu gran “team” (saül i boqué), a la Júlia per ser una de les millors persones que he conegut en 24 anys que porto aquí i per descomptat a la meva família; mon pare, ma mare i ma germana: en Ricard, la Gemma i la Martina. Tampoc em vull oblidar del Lola Anglada, l'Ausiàs March i el Sant Ignasi.
El temps passa, i res és per sempre, a excepció dels records i la elecció de viure el present. En el fons estic content d’haver-ho viscut, tot i que ho trobaré molt a faltar. Ha estat màgic. Es tanca una etapa però de la mateixa manera també sento que tot un món m’obre les portes i comença just ara. Un món del qual no sempre estic del tot orgullós com a habitant d’aquest, però de vegades deixa entreveure esperança, bellesa i moments que valen la pena. Sobretot a través de certes persones.
Són quatre anys que recordaré per sempre, i portaré sempre a dins amb mi allà on acabi.
Gràcies.
Ferran
👋 Això és tot! El dimecres 5 de febrer vaig acabar la meva etapa de pràctiques extra-curriculars a betevé. Només tinc paraules d'agraïment cap a tots els meus companys i companyes d'esports que m'han ensenyat, acollit i ajudat sobre el món periodístic professional. Me'n vaig amb una 'motxilla' ben gran, plena de nous coneixements que ben segur em serviran per la meva carrera professional i personal.
Vull agrair també en especial al cap d'esports Jordi Montalbo la confiança i reconeixement de la meva feina amb els continguts digitals, que avui en dia són més present que futur, i qualsevol empresa/institució hauria d'apostar plenament per ells. Em deixo molts noms, però de nou agraeixo novament a totes les persones; redactors, càmeres, productors i editors amb els quals he conviscut. Amb això també vull destacar el gran talent veterà i jove que té betevé. Jo, que formo part del segon grup, crec que parlo per tota una generació que encara està buscant el seu lloc al món, i les ganes de treballar, progressar, evolucionar i fer les coses bé no falten.
🖖🏻 És un orgull que personalment m'ha suposat haver treballat per una TV Pública, que tot i que pot arribar a suscitar 'bromes' o 'menyspreu', és un servei molt important per la nostra societat - i ciutat de Barcelona - més avui en dia tal com estan les coses. Espero i desitjo que s'hi destinin mooooolts més recursos; econòmics, materials i humans. Jo SÍ crec en l'Estat del benestar i crec de tot cor que una televisió com Betevé és un servei públic molt necessari, que ha de créixer molt més, en un món en el que sembla que tot passa per l'individualisme i els diners són l'únic motor del món. Sona bastant utòpic, (ho sé), però ho penso de veritat.
‼️ Betevé és un servei públic i molt necessari, que ha de créixer molt més, en un món que sembla que vol excloure el servei públic (i de la informació) objectiu i de qualitat. ‼️
❤️ Moltíssimes gràcies a totes i a tots. Ens retrobarem, espero! :)
21.06.24 | 🎞️ Bé, cada dia no es fan 23 anys i estrenes un curtmetratge rodat en 16mm l'últim dia de tercer amb tots els teus companys i profes de la uni.
Només volia donar gràcies a ... tothom. Amics, familiars, companys, professors i universitat. Sense ells res seria possible. L'emoció que he sentit al projectar el curtmetratge (estarà disponible en un temps...) és única i indescriptible. Un còctel de sentiments i tots positius.
Va molt més enllà de rodar Cinema. És el fet de poder fer-ho en un entorn com és el de la UPF. El privilegi i oportunitats de les quals disposem i que de vegades no en som del tot conscients. Amb professors tant top com el Víctor, en Marcos o el Santi. Amb companys tan macos i professionals. Perquè oju, al final TOTHOM és indispensable per fer un projecte com aquest. (Per algo existeixen uns crèdits)
I al final és tan important rodejar-te de gent vàlida com de bona gent (penso).
No sé a on aniran a parar els nostres camins en uns anys,... però tant de bo estiguem fent quelcom ens ompli el cor, com Vestigis. I si no, sempre ens quedaran moments com aquest, infinits en el temps :)
05.24 | 🎥 (2/2) RODATGE 'Vestigis' , curtmetratge 16mm amb la @upfbarcelona
De vegades la vida i la uni et regala moments com aquest, fent de DoP en un curtmetratge analògic, a l'altra punta de bcn, amb els actors, companys i tutors més xulos que podies haver tingut :)
Pròximament, més 🎞️🤓
(P.D - També et regala moments com ficar-te al riu amb una càmera que deu valer més que la meva vida)
05.24 | 🎥 (1/2) RODATGE 'Vestigis' , curtmetratge 16mm amb la @upfbarcelona
De vegades la vida i la uni et regala moments com aquest, fent de DoP en un curtmetratge analògic, a l'altra punta de bcn, amb els actors, companys i tutors més xulos que podies haver tingut :)
Pròximament, més 🎞️🤓
(P.D - També et regala moments com ficar-te al riu amb una càmera que deu valer més que la meva vida)
02.24 | 📸 Algunes de les fotografies que vaig fer al rodatge de "THE SHOT", curtmetratge de la sèrie "LOOP" de ForestFilmStudio!
Pròximament! a @forestfilmstudio
Poder des de fora es veu com una tonteria, i més quan es tracta de pocs dies, però puc dir que ha estat una experiència molt maca i que no oblidaré mai :) Eternament agraït amb la UPF per comptar amb mi, i orgullós de poder explicar el meu grau que tant estimo.
El Saló m'ha servit per veure que hi ha gent molt xula al món. Hores i hores tractant amb nens, nenes i famílies... He vist centenars de cares: espantades, confuses, il•lusionades,... Una generació de nois i noies que estan deixant enrere l'adolescència (d'altres segueixen de ple en ella, i està bé!) amb ganes de formar part del món adult, un món que espera molt d'ells. Potser de vegades massa: No els hi posem més pressió. Com he anat dient, tenen temps per triar, destriar, equivocar-se, encertar, canviar,... No en són del tot conscients (de veritat, no ho són) però els queda tota una vida per endavant, encara que reben constantment ímputs de la societat que de vegades els fan cohibir-se i viure espantats. De veritat, protegim-los. Entre tots i totes. Al final, espero que algun dia siguin ells qui expliquin i ajudin a les noves generacions futures. I com he anat dient a tothom, el món dona moltes voltes, i ho dic jo que tinc 22 anys, quasi 23.
També vull mencionar als pares i mares: Gràcies. M'ha agradat veure com recolzen els seus fills, fins i tot quan menciono "Comunicació Audiovisual" (sí, no és Dret, ni Medicina ni cap Enginyeria) i la cara els delata... Però allà estan, aguantant i donant suport al seu fill/filla. Molts fins i tot (per no dir tots) fan l'esforç d'escoltar amb les mateixes ganes els estudis. I d'això es tracta (penso): d'ACOMPANYAR. Tant de bo tots els nens i nenes del món poguessin gaudir d'això. Hauria de ser un dret i no un privilegi.
La meva conclusió final és que hi ha gent molt maca al món, i tant de bo ens anem trobant entre tots; considero que al món hi ha espai per a TOTHOM. Com m'han dit sempre des de casa TOTHOM serveix per quelcom. I jo he descobert que TOTHOM té el seu propi camí i pròpia vida, amb els seus "quès". I està bé.
Pq com he anat dient: "La Terra seguirà girant"
o com diu G. Gisbert,
Pobrets, aviseu-los que el món va ser, és i serà per sempre.
