Dimarts 28 d’octubre al
@bodegonclub.sants a casa. Una llar on no hi ha matalassos ni sols deixar el raspall de dents però sempre hi ha el
@nicolasurielnavarro i
@mayanderssond qui t’acullen amb un somriure, una abraçada i un com estàs sincer que es respon amb la mirada. Ja hi ets, estàs on sempre hi vols ser. Allà on només regna l’art transformat en la calidesa d’un poema, de notes que et vibren en el més profund de l’ànima. Però sobretot hi ha persones disfressades d’amor, de somriures d’amagat i felicitat. Persones amb qui pot ser i prou, sense màscares ni peros i plenes d’històries de tot arreu. Allà on potser mai arribaré, però se sent tant de prop… I sense escales.
Estava prou nerviós, com l’acústica del silenci on només se sentí el batec del meu cor i el tremolar de les meves cames. Però quan la veritat s’escola per versos que criden a la veu del qui som, les onades s’abracen amb la calma.
La
@si.solo.sol sol ha fet que les ones de les nostres veus, de l’efímer, d’allò que ja va ser i mai tornarà a ser igual, pugui arribar a qui no va poder tornar a casa. Va traspassar l’olor d’encens perquè es pugui tornar a sentir, a reviure.
Gràcies, petita
@_laia04_ _ per creure en el que faig i continuar creixent junts fent el que ens va trobar.
@forest_kiddo_ amb la teva essència tan màgica tan, “respira tot esta be” i amb una veu que travessa els sentits.
@anyelozena @momentochango qui em van acompanyar a “¿Quién eres?” tingui sentit, tingui la veu de totes les que no hi són, que tingui la complicitat d’un vers repentí com un tret a l’esquena.
Gràcies.
