Granada, 1922.
Federico García Lorca té 24 anys i una obsessió: salvar una música que s’està morint.
Paraula, veu i cos s’entrellacen en escena.
El cante jondo no és folklore: és memòria, és ferida, és crit antic.
Així comença Los últimos ecos de Lorca.
-----
Granada, 1922.
Federico García Lorca is 24 years old and driven by one obsession: to save a music that is dying.
Word, voice, and body intertwine on stage.
Cante jondo is not folklore: it is memory, it is wound, it is an ancient cry.
This is how Los últimos ecos de Lorca begins.
Organització · Associació Cultural Amics d’Enr
🎭 Crèdits artístics
Direcció musical · Joan Bosch (
@volandovoy )
Direcció escènica i actor · Ferran Devesa (
@eldevesa )
Veus · Ferran Devesa · Núria Margalef (
@nur283 )
Coreografia i ballarí · Alfons Ojeda (
@alfonsojeda )
Composició, arranjaments i piano · Jordi Azagra (
@jordiazagra )
Escenografia i decorats · Joan Miró · Mercè Lara (
@merce_laraa )
Disseny de vestuari · Alfons Ojeda · Carla Martínez (
@_.carrlaa )
📸 Fotografies
Ton Falqués (
@tonfalques )
🏛️ Producció i suport
Organització · Associació Cultural Amics d’Enric Prat de la Riba
Amb el suport de · Ajuntament de Castellterçol · Escola Municipal de Música Joan Valls (
@aj.castelltercol ) (
@emmjoanvalls )