🏆L’escriptora catalana Maite Carranza ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026 en reconeixement a la seva trajectòria literària i la seva destacada contribució a la literatura infantil i juvenil.
Escriptora, guionista, antropòloga i docent, Carranza ha construït una obra extensa amb més de setanta llibres publicats i traduïts a nombroses llengües, que han contribuït a formar generacions de lectors. La seva producció literària es caracteritza per abordar temes socials complexos amb sensibilitat i compromís, connectant amb el públic jove sense renunciar a la profunditat.
Paral·lelament a la seva trajectòria com a autora, també ha desenvolupat una intensa activitat en altres àmbits culturals: ha treballat com a guionista de televisió, ha exercit com a professora d’escriptura audiovisual i ha estat implicada en l’activisme cultural en defensa dels drets dels autors.
La nostra més sincera enhorabona!!🎉
La Cambra del Llibre de Catalunya, satisfeta amb una participació i vendes que aquest #SantJordi superen les de l’any passat
Llegeix la notícia i la llista provisional dels llibres més venuts a la web d’Editors.cat, accedint des de l’enllaç a la bio.
La Cambra del Llibre anuncia un Sant Jordi amb més espai arreu de Catalunya
A Barcelona, es mantenen les parades de llibres i de roses en una dotzena d’espais de set districtes, fet que referma la voluntat de diversificar i acostar la festa a la ciutadania, evitar al màxim les aglomeracions i garantir una experiència més accessible i segura tant per al públic com per als paradistes.
El Dia del Llibre i la Rosa se celebra a tots els municipis del país
S’ha mort a noranta-un anys Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor, referent del pensament català contemporani. Font era un dels grans savis humanistes del país, defensor i divulgador de la llengua catalana gràcies a un corpus literari i filosòfic de valor incalculable. La seva trajectòria es caracteritza per una defensa sostinguda del diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània. Era considerat un mestre de filòsofs.
Ara fa un any, Òmnium Cultural li va lliurar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat en va destacar la contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana, i també en el de la traducció, perquè va traduir al català la filosofia més remarcable d’àmbit europeu. Va ser la primera vegada que un pensador del camp de la filosofia fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades durant l’any anterior i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.
A continuació, us referim la llista completa de guardonats:
PREMIS CRÍTICA SERRA D’OR 2026 – LITERATURA I ASSAIG
Premi Crítica Serra d’Or de novel·la 2026: “El cos invisible” de Núria Perpinyà
Premi Crítica Serra d’Or de poesia 2026: “Sala Augusta seguit de Llengua materna” de Sebastià Alzamora
Premi Crítica Serra d’Or d’assaig 2026: “La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies” de Raül Garrigasait
Premi Crítica Serra d’Or de còmic 2026 – “Weimar. Temps incerts” de Txuss Martin, Pau Pedragosa i Rafael Morata
Premi Crítica Serra d’Or de traducció 2026: “Germinal, d’Émile Zola”, traducció d’Anna Casassas Figueras
PREMIS CRÍTICA SERRA D’OR 2026 – LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Premi Crítica Serra d’Or infantil 2026: “Cartes imprevistes” Text de Tina Vallès. Il·lustració de Mercè Galí
Premi Crítica Serra d’Or juvenil 2026: “Només el vent” de Raimon Portell
Premi Crítica Serra d’Or coneixements 2026: “Canta-me’n una. Canta-me’n dues“. Compilat per Miqui Giménez. Textos de Vanesa Amat. Il·lustració de Maria Girón
Premi Crítica Serra d’Or còmic 2026: “És una bruixa? Mites, mentides i realitat” de Raquel Gu
Article publicat a 3cat
El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià, Josep Piera (Beniopa, Gandia, 1947), ha mort als 78 anys.
Es considerava sobretot poeta, però va deixar un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s’acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot va reeditar en una versió corregida i ampliada.
El 2023 va rebre el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En aquell moment, va expressar el seu astorament per rebre el premi i com entenia la literatura: “Això d’escriure en nom de tots ho trobo d’una petulància extraordinària. Hom escriu del que sap, del que sent i d’ell mateix. Però això ha d’esdevenir compartible, simbòlic. Si no, als altres, què punyetes els pot interessar? Aquí és on entra la literatura, i jo soc un animal de paraules”, va assegurar.
Publicat al Diari Ara
Adeu Maria Carme Dalmau, l’editora que va superar mil-i-un obstacles per promoure la cultura catalana
Guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, va fundar i dirigir l’editorial Rafael Dalmau.
Sense la persistència de l’editora Maria Carme Dalmau, segurament avui ens mancarien moltes obres de referència sobre història i patrimoni de Catalunya.
Va treballar moltíssim, fins i tot durant la grisor i la repressió del franquisme, per divulgar i fer accessibles al públic llibres que explicaven tant el passat, com la geografia o les tradicions del país. I ho va fer superant obstacles legals i econòmics molt importants. Va franquejar la censura fent mil-i-uns estratagemes.
Nascuda a Barcelona el 1930, l’editora ha mort aquest dijous amb 96 anys.
El nostre més sincer condol a familiars i amics
@rafaeldalmaueditor
𝗟𝗮 𝗽𝗿𝗶𝗺𝗲𝗿𝗮 𝗡𝗶𝘁 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝗟𝗹𝗲𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗖𝗮𝘁𝗮𝗹𝗮𝗻𝗲𝘀 𝘀’𝗲𝘀𝘁𝗿𝗲𝗻𝗮 𝗮𝗺𝗯 𝗱𝗼𝘁𝘇𝗲 𝗽𝗿𝗲𝗺𝗶𝘀
Ara fa setanta-cinc anys, el 13 de desembre de 1951, al fons de la Llibreria Catalònia –rebatejada Casa del Libro– es feia la primera Nit de Santa Llúcia. Ho feia en una situació de clandestinitat, com es feia amb la llengua i la cultura catalanes, en contrast amb la cultura oficial castellana, que gaudia dels sopars oficials i els espais més destacats de la premsa. Impulsada per l’editor Josep Maria Cruzet, aquella primera Nit recuperava l’esperit del Premi Crexells, instituït en memòria de l’intel·lectual mort precisament tal dia com aquell del 1926. Només es va lliurar un premi, el Joanot Martorell, creat quatre anys abans però convocat de manera discontínua.
D’aleshores ençà, la festa ha tingut formats diferents: durant vint anys va ser un sopar literari a Barcelona. A partir del 1972 va ser descentralitzada i itinerant. I el 2008 passava a integrar-se dins un espectacle creat per l’ocasió al Teatre Nacional de Catalunya i retransmès per Televisió de Catalunya. Tres quarts de segle després, la Nit de les Lletres Catalanes fa un pas més i vol esdevenir la gran festa literària prèvia a Sant Jordi. I ho fa bo i tornant a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es van fer la vint-i-cinquena i la cinquantena Nits de Santa Llúcia.
Més informació sobre els guardonats a la web d’@editors.cat
Convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions🏆el Premi va concebre’s amb l’objectiu d’empènyer a la creació de novel·les que no solament destaquessin per la qualitat formal, sinó que tinguessin l’habilitat d’acréixer Barcelona, sumant capes d’història a la percepció usual i establint el caràcter que ha conservat al llarg de totes les seves transformacions .
La nostra més sincera enhorabona!🎉
Article publicat a Amic Cultura
🏆Nascut a La Sènia, l’escriptor Joan Todó va publicar l’any 2025 “La dolçor de viure” a LaBreu Edicions, un recull de relats amb el qual ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana.
🏆 La millor traducció en llengua catalana ha recaigut en Arnau Pons per la traducció al català de “La Rosa de Ningú”, recull de poemes de Paul Celan publicat per LaBreu Edicions
🏆 El Premi “Agustí Duran i Sanpere” d’Assaig, humanitats i història de Barcelona ha recaigut en Neus Moran Gimeno, doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona, per “L’espoli general” publicat per l’editorial L’Avenç.
La nostra més sincera enhorabona!🎉
