Quan diumenge a la nit el teu amigatxo te diu dimecres mon anem als Pirineus que farem la Pica d'Estats, i dius avant sense pensar-ho...
La vida també són estes coses, no pensar, cagar-se de vertigen, tirar avant i a munt sense mirar el precipici, patinar per pedregals, caminar sobre gel amb tremolor de cassoletes, i sobretot arribar i tornar, ni que sigui amb els peus asclats i alguna ungla anganyadeu... i entre mig et trobes tantes coses que valen la pena: paisatges de somni, llacs espectulars, prats florits amb una oloreta tan agrable, riuets d'aigua fresqueta que et reviscolen, genteta amb bona vibra que contagia ✨🦋
Tot salvat! i preparant una nova locureta. S'ailoviu refugis!! 🥰✨⛰️🤍
