DALTABAIX

Unes fotos boníssimes (llàstima que el coi d'instagram les retalli!) de la Júlia @conillmagic Olivella, ahir al @tarambanacardedeu Quin goig de diumenge ens va quedar. Visca en @bfuste , la Laura @les_cruet i els nens salvatges del Montseny. La propera on ens digueu, que tenim ganes de treure a passejar els discos.

Ja tenim el disc! Des d'avui mateix el podeu comprar a través de @discospinya i @saltamargesrecs o físicament a la botiga de @bcstore_bcn També ens el podeu demanar a nosaltres, o adquirir-lo en algun dels propers concerts. El primer, aquest diumenge al Tarambana de Cardedeu. Edició Limitada de 150 còpies Correu que volen.

Ep, primera parada amb l'LP sota el braç, al @tarambanacardedeu

💣 PRE-ORDER de "Ressaca de sentiments per no cremar-ho tot" disponible fins el 29 d'abril!!! 🎤 El vinil de 12" serà una edició limitadíssima de 150 còpies, i inclourà els discos "Ressaca de sentiments" i "Per no cremar-ho tot". ⏳ Sortirà oficialment a la venda el dia 30 d'abril a través de @saltamargesrecs i @discospinya però ja el podeu reservar enviant-nos un DM al compte de DALTABAIX, o a través de qualsevol dels dos segells. 🎨Els dibuixos de portada i contra són d' @en_sidru i l'artwork de l'@eduvilaserra 🎸 18€ de cançons esculpides en plàstic contaminant però embolicades en cartró 100% reciclable.

Els @daltabaix són oficialment Xavi Garcia i Ramon Mas –fills del Montseny i gent de gènere mal classificable– però extraoficialment també són els seus companys, músics de dotzenes d’altres bandes que els van acompanyar a baix i dalt de l’escenari, com @les_cruet @esperitmau o @joancolomo o, com va ser el cas d’aquest dijous a l’ @heliogabalbcn , els @chaquetadechandal en semiincompareixença per lesió. Fos pel que fos, que no us enganyin guitarres acústiques ni tamborets, que el que surt dels micros d’aquest parell són coses que els passen, que tothom vol escoltar, i que ells posen en paraules de tant en tant, i que no són retrets ni són mentides, sino coses massa personals. . 📸: @antonijover #concertphotography #concertphotos #concertphotographer #barcelona

Ahir es va tocar i no es va sopar. Visca @les_cruet Mori el dimoni que viu dins el mezcal.

ATENCIÓ! CANVI D'ALINEACIÓ DEMÀ DIJOUS A L'HELIO! Doncs resulta que tenim mig elenc de Chaqueta de Chándal lesionat... Han lluitat fins al final per poder tocar però s'ha imposat la realitat i la prudència. Recupereu-vos ben aviat! Per substituir-los, arriben d'urgència els estimats DALTABAIX, en Xavi i en Ramon, amb les seves cançons de minut i mig a guitarra i dues veus. Plors a crits, cors enfilats, foscor, tristesa i moments de punys enlaire. I és clar, LES CRUET, just el dia que estrenen el seu flamant nou vinil ECO que ja podreu aconseguir en primícia màxima. Si ja teniu entrada, no cal fer res, tot segueix igual. Si algú té queixes, que ens avisi i ho solucionem. Gràcies a tots per la comprensió! Visca els Chaqueta, Les Cruet, els Daltabaix i l'Heliogàbal!

Totalment en contra d'haver d'aprendre a fer bé les coses abans de fer-les. La cosa, aquest cop, és muntar un videoclip.

Superada la ressaca, penjada d'imatges aleatòries del segon Desfeta Fest, que fàcil és tot quan es fa amb la gent adequada. Visca tots els que vau tocar i els que vau venir. L'any que ve hi tornem!

Ja podeu escoltar al nostre bandcamp (link a la bio) LABERINT DE TORNADA, la tercera Sessió Casolana. És la tipica balada jevi feta per dos punks que viuen envoltats de hipis, amb orgue bongos i contrabaix. Lenta, trista, bonica i orgullosament lo-fi. També una mica més crepuscular del que haviem previst inicialment, però no us enganyarem, a nosaltres ENS XIFLA. Això si, prometem que a les següents sessions tornaran els punys enlaire i els estribillos corejables, que ja fa massa temps que això fa baixada. Sort que hem trobat el laberint de tornada. Puta vida. Portada, contrabaix, percussió i portada de Xavi Garcia. Veu gravada per telèfon i lletra il·legible de Ramon Mas Amb la col·laboració al teclat del nostre amic Guille Caballero i els habituals corassos de la Laura Crehuet.

El dissabte 28, a les 19:30, torna el DESFETA FEST, amb més propostes de les que som capaços de coordinar i les mateixes ganes de fer-ho bonic que l'any passat. Sense bateria ni por a cridar misèries. Perquè si una escena no existeix, ens l'haurem d'inventar. Hi haurà sopar i cervesa tèbia, porteu efectiu,

Ja podeu escoltar arreu “QUE NO PARI PARI DE PLOURE”, la 2a Sessió Casolana, i el nostre primer intent en format elèctric (guitarra elèctrica, baix i bateria). I ja que els uns no es creuen que gravem cançons que no hem tocat mai junts, i els altres estan amablement preocupats pel nostre equilibri emocional, encetem una petita sèrie de textos que, a partir d’ara, acompanyaran i contextualitzaran cada nova Sessió Casolana sota el títol: EL DOLORÓS PROCÉS CREATIU DELS NOIS DE DALTABAIX Capítol 1 “En el cas de “Que no pari de ploure” la cosa va anar (més o menys) així: Ei, perquè no fas un tema amb la guitarra rollo els “xxxxxxxx”? Doncs perquè no existeixen, aquest grup te l’acabes d’inventar. No, en sèrio, segur que t’agradaran, te’ls envio per uatsap. No cal, jo no escolto música. Va, que t’agradaran. Segur que si, però no me’ls penso escoltar. Tu mateix. L’endemà: Mira, al final tenia una estona lliure a la feina i he gravat un riff amb un company de curro que toca la bateria. Hosti, mola, em recorda als “zzzzzzzzz”. Para d’inventar-te grups, vols? Home, a aquests segur que els coneixes. Potser si, però jo només copio els meus propis grups. Els teus 30 grups. Loquesigui, tu centra’t en posar-hi una lletra hooligan i deixa’t de merdes depriments. Si, si, l’hi veig clarament, i tinc una idea, demà te l’envio per nota de veu. L’endemà: Això et sembla una lletra hooligan? Ja, tio, em sap greu, et juro que ho he intentat. Pffff. De veritat, si la vaig escriure i tot. I què ha passat? Doncs que l’estava cantant a la dutxa i de cop em vaig sentir idiota. Idiota? Què vols dir? No ho sé, sonava com si poguéssim ser contractats per tocar en una festa major, em vaig espantar. Normal. Normal. Quin drama. Puta vida.”