Dono gràcies al meu pare per posar-me italo disco des de ben petit al cotxe i per viure en una família on la música ha estat sempre present.
Dono gràcies a la Silvia, per mi aquest projecte és més seu que meu, ella és la creadora de tot aquest univers, jo només he fet la música.
Dono les gràcies al Bozzo per capturar l’essència de tot el conjunt i per ser excepcionalment perseverant en totes les fases d’una peça audiovisual.
Dono les gràcies al Hawi, per guarir el projecte en conjunt i per la sensibilitat i lectura de les meves idees.
Dono les gràcies al Rizzo per tindre la ment macabra.
Dono les gràcies al Myron per fer-me entendre el respecte que un ha de tindre per la música.
Dono les gràcies al Vern per fer la millor música en català.
Dono gràcies al Marc per fer que complís el meu gran fetixe d’implementar el magnetòfon.
Dono gràcies al Pau Lladó per ensenyar-me la paraula popes.
Dono gràcies al Joan Arguimbau per les notes que es va clavar al sofà del menjador del Myron.
Dono gràcies al Karlee per aquell dia a l’ametlla.
Dono gràcies al Itai per posar una nota en slide al baix de “Carmen y Pablo”.
Dono les gràcies de haver-me creuat amb el Marcel Betlinski a Sudor.
