últimament no paro de pensar en que sóc una nostàlgica patològica i que què seria de mi si no intentés documentar-ho absolutament tot per por a oblidar coses que vaig viure tant.... d'intensitat me'n sobra per tot arreu però ben mirat.... qué decir
la intensitat dels últims caps de setmana que han estat mesos, tancant una etapa dalt i baix de l'escenari, i sempre sempre envoltada de la gent que estimo
....ensenyant caòticament aquest raconet tan important de casa meva (aka de la meva vida) que ha arrelat fort com mai res abans
hem fet wicked, el meu musical preferidíssim de tots els temps, i uau
no sé ni per on començar a explicar la quantitat d'emocions que he viscut al llarg d'aquest projecte. fer de glinda, un personatge que mai en la vida hagues pensat que li donaria vida, i com l'he anat estimant.
la paraula és amor, tot el que ha envoltat aquest projecte, les persones i les coses que hi han passat totes arrelen en això🫶🏼
agraeixo a l'univers les companyes tan meravelloses i que son tan fàcils d'estimar amb qui he compartit tot això, que em fan sentir com a casa i no, no pararé mai de dir-ho.
en especial a tu @nuriamirasegon , que mai pararé de dir-te tot el que t'admiro, i joder que bonic i fàcil compartir aquest viatge amb tu.
i mil gràcies als que un dia van confiar en mi, @pablo_testa_grosbaum@jordi_gener@borja_valls_music que em van donar la oportunitat de viure tot això 🤍
mai sabré agraïr prou tot el que em dona el teatre💐
@mtmusical
