et tornes fulla
de serpoll
De tan subtil,
Un bri de plor
et fa de bronze
la claror
La llum d’uns dits
lleus, catalans
La saviesa
d’unes mans
Obre’m la porta del perdó.
Acull, benigna,
la cançó
Si l’entonaven
joves veus,
l’escoltaran
prats i conreus
El so més dolç
trobes amarg,
mal somni, quan
esdevé llarg
Doncs poso fi
dóna-me’n dret,
al mormol lent
del serpolet
