Laura Soriano Capell

He tingut la sort de poder treballar amb l’equip d’educació del Museu del disseny @dissenyhub per desenvolupar el material pel seu taller de volum. Aquestes fotos són una mostra de les posibilitats simples dels elements proposats: la invitació del taller és mesclar tots els elements possibles (tant els vinculants com els volumètrics) per poder jugar a generar diferents tipus d’accions al voltant del cos, a través dels components tèxtils. El museu proposa una activitat educativa a través de l’obserbació del volum, fent un seguiment històric a través de les dimensions dels cossos vestits. Els elements socials i polítics de cada època han fet que amb la moda, els cossos s’eixamplassin, es reduïssin, s’allarguessin, es destapessin, es perfilessin… Aquests exercicis formals es tradueixen al taller posant a disposició materials de diferents tipus, perquè cada persona que participi del taller, pugui desenvolupar el seu propi vestit amb els elements que li semblin més divertits, convidant així a fer una traducció volumètrica dels dibuixos que hagin pogut fer prèviament o el que puguin voler crear. Gràcies al millor ponko del món, la Dana, per venir a fer de model per les fotos un diumenge al matí i a la Titi, i clar, a la Nora @noracascante per venir a fer-les. Moltes gràcies a tothom de l’equip d’educació, ha sigut un gust. La producció del projecte s’ha dut a terme a través del taller de costura de l’Alex Cristina Aglaya @aglayahuguet i l’acompanyament de l’assistència de la Carolina López @caroolgx que tant va aportar al principi del projecte, mil gràcies a les dues. A partir de l’slide 14 hi ha els motlles de guix del meu propi cos (colze, cadera..) per començar a ampliar propostes de volum, una petxina d’entre d’altres que també va servir per generar aquestes propostes a partir de formes d’elements ‘no dissenyats’ o naturals i diferents proves en el procés.

Inversión lucera de l’últim cumple :-)

Aquesta publicació és per explicar-vos que estaré venent peces de plom de Juguetes Capell aquest diumenge 21 al Passatge d’Alió 34 de 10 a 9 del vespre. El meu besavi va crear una petita empresa de joguines de plom a finals del 1800 i el meu avi sempre va ser molt aficionat a les joguines, de fet, seguia venent despres de jubilar-se; tot tipus de joguines que havien quedat quan va tancar. Han sigut molts caps de setmana anant a fires de coleccionistes quan era petita, i molts cops fer de ‘secretaria’ jo, o la meva germana, o cosina, o els cosins per poder organitzar tot el que havia quedat de la fàbrica i poder vendre-ho. En el cas del meu avi, més aviat intercanviar o comprar més joguines (la bogeria del coleccionista no té límits). En tot cas, aquest any, volia portar algunes de les peces que queden, per oferir-les a totes les persones que els hi pugui fer ilusió tenir una figura tant especial com són les joguines de plom. He posat cavalls a les fotos perque comença l’any xinès del cavall aquest gener que ve, i em fa bastanta ilusió aquesta figura. Clarament no podem oblidar tampoc, que el element cavallil en els espais de joguines de plom, té una mirada esencialment belicista i utilitaria, però personalment, si te'ls emportes a la teva, simplement són animals que van ràpids, que sempre em fa la sensació de ser una mica més lliures. Vull dir que ser un cavall corrent sempre sembla molt més alliberador que ser un humà corrent. O sóc jo? En tot cas, us animo a venir i mirar figuretes. N’hi ha de tot tipus. A la foto de la tauleta de nit també podeu veure una foto que em va fer ell, una joguina de plom d’un lleó i d’una pantera sense pintar. Aniré posant stories de tot el que hi haurà, pero personalment m’aproparia a veure tot el que hi haurà al mercadillo perqué estarà aquesta gent meravellosa: @wingardium__nerviosa @carlacarmel_ @rocpontparadis @circular.ars @carla__lupa @cuca_rela @leilykhabirijewellery MUAC

BOICOT BOICOT BOICOT El sistema en el qual estem immerses ha posat la roba com a objecte en un espai perceptiu d’usar i tirar just perquè té darrere un sistema d’explotació de persones i vides animals i vegetals de manera sistèmica que li permet seguir venent objectes de poca qualitat a un preu baix pel que vindria a ser el western world... El feminisme blanc és autocomplaent i victimista a mida... Zara està dins del grup d’empreses a les quals s’està fent boicot a través del @movimiento_bds per la seva complicitat amb l’ocupació i genocidi a Palestina. El quart slide és del dimecres passat amb la manifestació de @palestina_cat , en la que vam estar fent pressió davant de la porta d’un edifici-tenda del centre i van acabar fent sortir a totes les persones que hi eren comprant. El boicot és la forma més passiva d’estar sense contribuir al desastre. No se dona-li una volta. No només és la cara del diable amb això, sinó que sabent les implicacions mediambientals i vitals que suposa l’increment de CO2 en l’atmosfera en aquest any avançat de destrucció de la biodiversitat en el planeta, han augmentat la barbaritat del 10% en importacions-exportacions en avió. Per si això no fos poc, en les últimes manifestacions d’aquest any a Bangladesh han mort 4 dones a causa de la violència policial que s’aplica a totes les que s’organitzen per tenir una vida digna al voltant de la feina tèxtil. No només això sinó que moltes de les que s’estaven manifestant estan en processos judicials oberts. El pamflet és dels que vam estar repartint amb @setemcat dins la campanya de @cleanclothescampaign el dia de la junta general d’inditex a Galicia 15/7 que vam anar a explicar i difondre aquesta situació davant d’un altre Zara del centre. A ESPAVILAR-SE I DEIXAR DE COMPRAR PECES DE ROBA QUE NO APORTEN A NINGÚ PLIS! Boicot a ZARA ara i sempre! MUAC < 3

A l’altre costat com sempre que puc Referencia de foto de l’Alex, a l’estudin 🦍 Dankeshöne

Fa 9 anys el @fuckcorral em va deixar la seva camara de vidio amb una cinta nova. La vaig mirar fa poc i vaig veure molts espais i pov’s que abans eren habituals del meu dia a dia. Alguns d’ells ja no existeixen. Ha sigut molt bonic. Gracies Dava < 3

Els "vestits jamón", així es com els diuen els meus amics i amigues, han rebut aquest nom perquè així em demanen: Deixa’m un jamón per anar a la festa aquesta…que et faig promo, no sé què... De fet, les teles amb què estan fets aquests vestits són de carn de vedella, tal com està escrit a les pròpies teles, carns procedents d'Uruguai i Argentina, que van arribar a Espanya entre els anys 60 i 80. Aquestes teles van ser guardades en una caixa pels meus avis carnicers, quan es van jubilar de la seva parada Monfran al Mercat de Sarrià. Un dia les vaig trobar i vaig pensar que, a més de ser precioses, generaven un discurs solapat al del vestit de Jana Sterbak. Va ser així com li vaig demanar al meu pare que em fes una foto com la que ella va fer. Jana Sterbak presenta el vestit de carn com una al·legoria a la mort constant del nostre cos i la nostra pròpia finitud. El meu vestit, en canvi, evita qualsevol representació i fa explícit que aviat serem ‘carne enfriada’.

Knitted human hair dress Amb la colaboració imprescindible de @ines.blazquez Gracies a la participació amb la materia primera al projecte de @moteurope Fotos de @noracascante

Avui he estat fent una mica de recopilatori de les imatges de la instal.lacio expositiva en lo Sirgador en en tram entre Deltebre i Tortosa. Aquest projecte es va donar en el marc del projecte de Marjals, desenvolupat per Sara de Ubieta, David Bestue i Marc Navarro al voltant dels seus camps d’investigacio. El delta es una geografia canviant on l’aigua s’emporta i torna essers i objectes i els deixa a altres llocs, configurant aixi la propia forma del delta. La meva petita proposta va ser gravar unes pedres rodones i planes que al tirarles en l’aigua generava un viatge diferent del seu vaivé de les onades i de les forces del riu. En aquest viatge volia escriure alguna cosa, alguna cosa que distorsiones la forma de la pedra i la fes diferent en tant que objecte de colpeja i que defineix la materialitat de les sorres, de les platjes, de tot allò que s’ha d’arrossegar. Així doncs vaig plantejar la idea de jugar a tirar pedres al riu, en aquest esperar cops per acabar de ser pulides unes amb les altres, al fons del riu o de tornada al mar. També poso fotos de les propostes a l'instal.lació del ponkin @alexviladrich del @7000.96 i del @mateobenguria que em van agradar molt.

Gràcies a @manifestabiennial per donar-me la oportunitat de desenvolupar un disseny per les armilles de mediadoris de les seus espais expositius i a @david4bustos i @irisverge per l'acompanyament La demanda de la Biennal era donar visibilitat a les reivindicacions obreres al voltant de l'espai de les tres Xemeneies de Sant Adrià. Hi ha diferents fotos d'arxiu que ens van semblar interessants. Una de les que a mi m'agradava és la de Manuel Fernandez Marquez, penultima foto, operari que va resultar assessinat en una manifestació que demanava unes condicions de treball dignes en el procés de construcció de la central. Altres arxius interessants són les imatges de les manifestacions de la pols negre dels anys 60, en la que una manifestació majoritariament femenina ocupava els carrers per demanar un canvi en la salut de l'aire. Ha estat l'escollida per ser estampada en el disseny. He desenvolupat també una recerca de plantes, que son un mostrari d’especies que han existit al voltant de les Xemeneies des de que va tancar. Són totes aquelles especies registrades en el marc de ‘males herbes’, i que en una resistencia vital han trobat la forma de seguir amb els recursos del sol que troben. Així doncs i de manera similar, tant des de les vides vegetals, com a les vides humanes hi ha una força que els fa ser resilients per seguir endavant. En les persones de la lluita obrera he trobat una cerca i una lluita per la vida i per generar transformacions cap a una vida que sigui viva, que sigui viscuda amb capacitat de temps, de cos, de salut i tendresa… En aquest procés he tingut present a Shamidoul Islam que igual que Manuel va acabar asessinat a Bangladesh el 2019 per estar asociat amb els sindicats tèxtils. Seria bo que pensar en feminisme ens portés a pensar en cura i en classe per no seguir generant espais de violencia a la producció de textils en la relació de l'eix nord-sud global. Gràcies a @monoestereo per la insolació i la amabilitat, gracies @serigrafialosgatos per les estampacions. Mil gràcies també a totes aquelles m'heu donat suport i ajuda durant el procés @jani_janine @souari.taller @eduardsales @joan.manel

Processos que s’havien quedat al carret del projecte de ‘Roba per una grafitera maldestre i sola’ Gràcies a totes les que apareixeu🔗 @ra.paredes per el procés d’estampació a un taller xulisssim @larodataller acompanyades del gat Magic❤️ @juliettedanslarue pel maquillatge ❤️ @noracascante per l’estilisme i acompanyament total en el projecte❤️ @feleneli i @maileerodriguez2879 ❤️ per la paciència i disposició per modelar

🪡‘Capellone: affaires polítics, statements naturals’ *16/05* a @lainfinitalh Si voleu venir envieu email per tenir en compte la vostra assistència a [email protected] 💌