El que va de 2026 he fet calçotades (d'interior i d'exterior), descobert a Stefan Zweig, acceptat la calvície, comprat plantes noves i m'han tret les 2 hèrnies de l'esquena. Cap queixa!
Todo irá bien, todo se arreglará... ¡Pues alegrémonos por el elefante, animales!
Ayer bajó el telón de Todos Pájaros después de más de un año y, como siempre, esa sensación agridulce. La pena de dejar de veros y de soltar a Eitan mezclada con la enorme gratitud de haber hecho este viaje.
¡Qué bonito vuelo hemos tenido, família! Nos vemos en los escenarios... Y en algún que otro bar 🙂
"Nos reconstruimos por el afecto"
Hecha la última función de Todos Pájaros en Madrid.
Vuelvo a Barcelona con el sabor agridulce de haber terminado una etapa pero sabiendo que a estos pájaros nos queda vuelo para rato. Y aunque Eitan no lo tenga, ese es mi consuelo.
"No hay nada tan bonito como hacer teatro" (Manuel de Blas, claro)
Nos vemos en la gira, família. 🧬🕊️
📸 Sergio Parra
Doncs en van 32!
Gràcies a tots per fer-me sentir especial i per donar-me tantes alegries. Als de sempre i als que heu aparegut durant aquest últim any que, si bé no ha estat fàcil, he crescut com mai. A pel que vingui!
Aquí va un altre text, recent sortit del forn. No us alarmeu, està estupenda de salut, però vam tenir un ensurt perquè va tenir... Una digestió pesada. 🤷🏼♂️🤦🏼♂️
(Audio on)
Ahir vaig pensar que et perdia. Ahir vaig passar por de debò. De sobte la resta de problemes es van fer minúsculs; tot el que fins aquell moment no em deixava respirar va passar a ser anecdòtic. Ahir em vas recordar que només té sentit posar energies en valorar el que tinc ara: el passat i el futur només son accessoris del present.
Ahir vaig pensar que em quedaria sol. Vaig sentir el buit, l’abisme de no tenir-te a prop. Et vaig abraçar i et vaig demanar que no marxessis, et vaig prometre que et cuidaria i et protegiria cada dia, però la condició va ser que no em deixessis. Un pacte és un pacte i tu, per sort, vas complir la teva part. Ara em toca seguir fent com aquests últims anys i et prometo que em seguiré esforçant.
La vida seria molt més trista sense tu. Estàs sent el pilar on recolzar-me quan estic malament, ets qui em llepa les llàgrimes i no deixa que dormi sol amb els meus dimonis. De vegades dubto, no estic segur si saps com em sento, no sé si vols que sigui feliç o t'atabala l'energia que desprenc quan ploro. Però tan se val, el cas és que em fas bé, que em fas riure just quan ho necessito.
I no et flipis, de vegades et mataria. Hi ha hagut dies que has acabat amb la meva paciència: ets molt tossuda quan vols. Però suposo que això també és part de l'amor. Perquè no et canviaria per res del món. Mai m'he sentit preparat per viure junts i cuidar-te sol, però encara estic menys preparat per viure sense tu.
Ningú com tu m'ha ensenyat tant a estimar sense esperar res a canvi, a tenir paciència, a saber prioritzar. Ets la millor mestra que podia tenir i em fa l'efecte que encara puc aprendre molt més, que encara m'has d'ajudar a créixer.
(Segueix als comentaris)
