Se’m ha borrat tot el que tenia escrit i serà senyal de que m’ho tenia que guardar per mi.
En resum, ni de lluny les fotos representen com ho vaig viure, l’enyor de pausa i calma va sortir així.
#photography #morocco #marrakech #phototrip #visualdiary
‘Departures’ x @ruthhundeshagen
Gracias por absolutamente todo, que no se puede describir con palabras, pero siendo breve… Gracias @leo_foco por lanzarme a ello, y gracias @nicobastacinema por enseñarme desde tu pasión.
#video #cinema #escac
Coneixes aquella sensació de que no has controlat el temps, de que s’acaba l’estiu i que no l’has viscut prou?
M’ha passat i no perquè passar-ho bé escurça el temps, que també, sinó perquè el cap ha anat per lliure i intentant posar ordre, hem discutit.
Hem discutit perquè s’ha fet amic d’aquella famosa malaltia que tots ja coneixem. Tranqui, ara ja la tinc a ratlla. Però necessitava no creure’m ni derrotada ni invencible i posar-te en context després de desaparèixer, és el més just.
El foto-journaling d’avui és per recordar-me que començar l’estiu a Canàries i seguir-lo a Mallorca, ejem, quants voldrien!
He de ser justa, he fet i compartit moltíssimes coses interessants, creatives i divertides i també he sentit moltíssimes emocions bones, tot i que el meu cap no les ha sentit com toca o no les recorda bé, hi són.
*no he fet gaires fotos, o si, ja m’ho trobaré quan porti a revelar el carret, aquí unes quantes fetes amb el mòbil
#recap #photographer #mallorca #lanzarote
Tan entranyable aquesta foto com el que jo sé i tu encara no. És a un poble de Lanzarote molt pintoresc (si, un altre cop no recordo el nom), tant que enmig d’un solitari carrer aquest clàssic de mil batalles em va cridar l’atenció i sota aquesta moixeta va acabar de decidir-me per gastar una foto del carret (que al pas que vaig tardaré un any a revelar, aquesta es feta amb l’Iphone tartana 12, que tot s’ha d’explicar).
Bé, doncs resulta que al cap d’uns dies una amiga visita l’illa, va al mateix poble i s’hi fa la selfie de rigor.
Em vaig endur una decepció, he estat víctima d’una turistada. En defensa pròpia diré, que vaig ser-hi en època no turística i el fet d’estar pràcticament sola em va enganyar.
La intenció d’aquest “foto-journaling” era ser constant, però a vegades publicar coses per una mateixa fa mandra. Ja saps al què em dedico i penso. Contingut de valor!
Aquestes fotos tenen anys i estan fetes amb un iPhone de la cataximpun i lent fisheye, no sé quants cops les he ensenyat, però ara li puc posar paraules amb aquesta mena de “foto-journaling”.
Aquí, al Wadi Rum va ser el primer cop que no em va quedar més remei que viure’m, fer introspecció i obligar-me a parar el “cocu”. I tu diràs que el desert és avorrit, però hi ha moltes coses essencials, que et semblaran insignificants i que ensenyen molt. Sense wifi, sense parlar ni entendre l’idioma, ni dutxa, ni roba neta, molt cansament, recursos precaris i no volent tornar a casa.
Potser aquesta pausa del viatge era necessària, perquè no puc enganyar a ningú: viure una altre cultura, el caos aliè, guiar-te per la improvisació i dependre del destí, esgota. La calma era necessària. De fet, no la vaig saber trobar fins que un ancià beduí se’m va acostar i em va convidar a un Marlboro amb un gotet de te. Vam conversar, no ens enteníem, però parlàvem del cel.
Al dia següent vaig fer aquestes fotos que no deixaran de ser una turistada, però jo mirava diferent.
#desert #photo #photographer #wadirum
