Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca.
Fa una setmana vaig començar l’oracle per la tria, un cicle de lectures de tarot que durarà fins a l’estiu, al meu estimat barri.
Moltes gràcies @wittmorehotel per convidar-me al @contrabanbcn els dimecres al vespre.
I amor infinit al meu germà @quimbarriach per convertir les meves recerques a l’Arxiu en aquest meravellós cartell 🤍
Ja ho sabeu, doncs!
Avui fa un any vaig deixar enrere vuitanta tres anys i quatre generacions de llegat familiar a Sant Antoni.
Per a despedir-me de la meva antiga llar (i la dels meus vesavis) vaig organitzar una expo amb totes les fotos i records des d’aleshores, acompanyant-la d’un text que feia així:
No recordo pas el primer cop que vaig entrar a Sepúlveda
90, ni tampoc recordo què hi vaig fer. Malgrat això sí que en conservo molts, de records. Des de ben petita fins avui dia aquest pis m’ha vist créixer, com també a molts membres de la meva família des de fa quatre generacions.
Els meus besavis, en Vicenç i l’Anita s’hi van instal·lar el
1941.
L’Anita i en Vicenç hi van viure fins als seus últims dies acompanyats de la germana del meu avi, la tieta Maria Rosa, qui també hi visqué fins a acomiadar-se de tots nosaltres.
El naixement del meu pare i el meu tiet, l’onclu Jordi, els bateigs, dinars de Nadal, comunions i passis de diapositives dels viatges. Fotos de família i vídeos gravats amb la super-vuit del meu avi, l’Antoni. Si tots ells ara veiéssin el seu pis…
Estrangers amb molts diners que el mal cuiden. Entrars i sortirs de desconeguts que mai saluden, i que cada onze mesos canvia el line-up.
Aquest barri m’ha vist créixer i jo també a ell. El que abans eren botigues de barri, ara són cadenes d’esmorzars barats, supermercats 24h i llocs on prendre un ‘brunch’. S’han canviat els esmorzars de forquilla per una altra mena d’esmorzars, i per una altra mena de persones que els esmorza. Les padrines ens han deixat, i els hostes han arribat.
Bicicletes maques d’estil holandès. Maletes amunt i avall constantment. Organic food and natural wines.
Si la tieta veiés què n’ha quedat de Sant Antoni. Si els besavis sabessin el 1941 que passaria això, haguessin volgut viure aquí? Si haguessin vist com el nét del senyor que els hi va fer el contracte de lloguer vitalici
aquell mateix any, especularia descaradament el dia d’avui amb pisos de lloguer temporal, i amb un seguit d’irregularitats que mai ningú aconseguirà treure’n l’entrellat?
Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir.
Fa molts anys que m’escapo del soroll quan ho necessito, i encara més anys que freqüento Montserrat. Es creu que fa moltíssimes dècades, era una muntanya de culte i devoció a Venus, on dones de tot arreu la visitaren oferint-li devoció. Més endavant, s’hi va trobar la Moreneta, alguns hi han buscat el Grial i ovnis, i d’altres s’hi han perdut.
Jo mai vinc a buscar-m’hi, ni a trobar-m’hi. Vinc a parar els rellotges, les estones, les personalitats i qualsevol vestit. Vinc a acomiadar-me i a donar la benvinguda.
Aquesta vegada, portant-me a conèixer parts i persones que mai m’hagués imaginat conèixer. Independentment de les creences espirituals i els orígens, gràcies Joana, Francesca, Mercè, Consol, Laura i Olga per ser les millors companyes d’hostatgeria al monestir. I gràcies al pare Lluís i al pare Jordi per l’oportunitat de trobar el silenci absolut.
I sempre, gràcies gràcies gràcies Montserrat per l’acollida.
PD: la terra argilosa de l’ermita de Sant Miquel és millor que qualsevol skincare coreà.
A tal mestre, tal deixeble.
L’astrologia m’ha acompanyat des de ben petita. Al principi, d’una manera inconscient, com una presència constant a casa. Més endavant, es va convertir en el centre de moltes sobretaules, converses, debats i aprenentatges amb el meu pare, que està familiaritzat amb aquesta disciplina des dels anys 70.
Finalment, per donar forma i estructura a tot aquest coneixement, vaig decidir embarcar-me en un viatge iniciàtic a @_cosmograma_ , amb un grup de persones meravelloses i un gran professor: @aleixmercade .
Per al meu projecte final, vaig analitzar la carta del meu mestre i pare, @toni.fanlo I vaig decidir guiar-me amb una interpretació de tarot, perquè —com ell sempre diu— l’astrologia i el tarot van de la mà.
Vaig treure tres cartes:
La primera, el Sol, que em va portar directament al seu Sol natal en Peixos.
Després, el Diable, que vaig relacionar amb l’stellium de Plutó, Saturn i Mart en Lleó al descendent.
I finalment, el Boig, que em va obrir el camí per interpretar algunes oposicions entre Urà, Neptú i la Lluna.
I ara, tot just començo.
